Serveis públics per a tothom
Jordi Parellada
Cada dia som més gent al món i ningú vol ser exclòs de res ni de cap lloc. En general, el primer món ja s’ocupa de marginar o menystenir la resta, cosa que crea una situació d’asimetria que es fa cada cop més evident. No obstant això, aquesta ‘agrupació’ tan genèrica tampoc és homogènia, perquè dins del primer món també hi ha subgrups que menystenen els altres, fins i tot entre els mateixos ciutadans de característiques i situacions idèntiques.
L’individualisme per damunt de tot
El món es mou per un interès individual exagerat i s’amaga sota un aparent ‘col·lectiu’ de causes poc sostenibles. Això posa en perill els valors col·lectius i genera desigualtat entre aquells que tenen accés a serveis de qualitat i aquells que no.
La concentració de població a pobles i ciutats ha augmentat enormement. Tothom n’és conscient, incloent-hi els responsables dels serveis públics. Quan una família creix, per exemple, amb més fills, els pares han de fer mans i mànigues per garantir l’alimentació, l’educació i la cura a tots. Això no es pot fer amb els serveis públics actuals, que es troben desbordats, no es poden mantenir, i menys encara incrementar.
Un milió de cotxes per any
L’increment de població comporta més vehicles a les carreteres, congestió i degradació de la qualitat de vida. A Espanya, cada any es matriculen més d’un milió de vehicles, una dada que revela la manca de planificació. Mentrestant, serveis com el tren són gestionats per incompetents, independentment de qui estigui al poder.
I què fan els governants?
La descripció curta és desídia. Una total manca d’interès per resoldre els problemes actuals i pensar en una millor mobilitat i qualitat de vida. No és només una qüestió d’inversió dels nostres impostos, sinó de prioritats. Els responsables semblen més centrats en la gestió immediata, sense planificar el futur.
El fet diferencial és que aquesta situació es dona, en gran part, a Catalunya. Potser els governants no veuen el nostre desenvolupament com una prioritat i no tenen en compte les necessitats reals de la ciutadania.
Fins quan permetrem que els nostres impostos es destinin a projectes i serveis que no responen a les necessitats de la societat?
Si realment volem avançar com a país, aquests serveis han de ser accessibles i eficients per a tothom, sense distincions ni exclusions.
