Contrastos de la vida

Maria Torra

Dos colors: blanc i negre. Dos sentiments: alegria i tristor. Dues postures: compartir rialles i respectar el silenci. Dues etapes de la vida: infància i maduresa. Diumenge, la tieta va celebrar 90 anys. La petita d’onze germans, va créixer amb la pèrdua del pare i el germà gran durant la Guerra Civil. Amb la força d’una mare lluitadora, va aprendre a valorar la família, l’esforç i a ser positiva. Casada amb el meu tiet, va tenir una filla, que es diu com ella, Montserrat, i va afrontar amb valentia els anys difícils de la seva malaltia. Després de perdre’l, va continuar endavant amb optimisme. Quan li preguntes com està, mai es queixa. Al contrari, sempre troba coses boniques i interessants per explicar. Durant la pandèmia explicava contenta com el seu net li portava la compra i parlaven de lluny, al replà. Orgullosa de la seva neta, viu sola, condueix, va al gimnàs i a la piscina. Sempre activa: berenars amb amigues, excursions i viatges, conferències a l’AUGA per a la gent gran de l’Anoia. Creient, anava a seminaris a Montserrat i encara es troba, sovint, amb antics companys de feina. Col·labora amb Mans Unides i és a Facebook i Instagram. De gran, vull ser com ella. Però dissabte va ser trist. Una tristor aclaparadora pel comiat d’un infant que no era la seva hora. Un accident fatal va segar una vida massa jove. L’església plena, el silenci dens, llàgrimes als ulls. Paraules dolces embolcallades de música, un petit fèretre al passadís central. Una mare jove, traient forces inimaginables, va cantar un ‘Oh Happy Day‘ que va convertir el dolor en un adeu siau esperançador. A la vida, llum i ombra conviuen, i el cor es debat entre força i fragilitat.