“M’agrada que el meu equip ataqui, tingui la bola i sigui molt valent”
Entrevistem el nou entrenador del CP Vilafranca, Guillem Pérez.
Guillem Pérez (Sant Cugat del Vallès, 1982) és el nou entrenador del Patí Vilafranca. Seleccionador espanyol sub-20 fins al 2015, va entrenar el Vendrell a l’OK Lliga la temporada 2015-16 i la següent va marxar a Portugal per dirigir l’Sporting de Portugal una temporada. Va estar a la pedrera del Barça per tornar a finals del 2020 a Portugal per assumir el càrrec d’entrenador del Turquel, amb el qual va assolir un ascens a la màxima categoria. Aquesta darrera temporada no ha pogut evitar el descens a la segona portuguesa, i amb l’equip femení va arribar a les semifinals. La darrera setmana d’agost començarà la pretemporada amb el Patí Vilafranca amb el repte de mantenir la màxima categoria de l’hoquei patins estatal.
Quin balanç fa del seu pas per Portugal?
Espectacular. No té res a veure amb el que tenim aquí. Sobretot en capacitat de generar espectacle, de generar afluència de públic als pavellons, en passió. Allà sempre tens ple sigui el partit que sigui i tots són emocionants i atractius. A Portugal hi ha una aposta clara per l’hoquei, des dels clubs fins a les administracions.
Com es gestiona portar alhora un equip femení i un masculí?
El problema és haver de gestionar dos equips i els dos a la màxima categoria. Tenia dos cossos tècnics diferents i això sempre et fa més fàcil la feina. El club va apostar fort pel femení i vam aconseguir tenir un dels millors equips que hi ha actualment en aquell país.
Van ser la cara i la creu?
No. Que el Turquel masculí baixi de categoria era del tot previsible. Turquel és un poble molt petit amb poc més de quatre mil habitants i està al no res. Si bé hi ha capacitat econòmica, no n’hi ha prou per atraure jugadors, i això ho tenen molt assumit. Vam apostar amb vuit jugadors de la casa i dos argentins. Per ells estar a segona no representa cap maldecap.
Què l’ha fet decidir per acabar fitxant pel Vilafranca?
La meva idea inicial era descansar. La insistència del president em va acabar convencent. S’ha d’agrair la seva figura perquè molts quan reben un no desisteixen, però ell va insistir tant fins que no li vaig poder dir que no.
El repte és mantenir la categoria. Vostè es veu capacitat?
El que vull és fer un pas endavant ja no com a equip sinó com a club. Qualsevol equip que vulgui mantenir-se a l’Ok lliga ha de fer passos en direcció a la professionalització. I em refereixo a l’estructura de club. Pel que fa a equip vull que els jugadors tinguin clar que si volen competir a la màxima categoria han de ser atletes. Em refereixo que no són les hores que pugui dedicar a l’entrenament sinó tot el dia, i aquest serà el pas que nosaltres farem. Per descomptat que l’objectiu és mantenir la categoria.
Per què no s’ha pogut convèncer Marc Gual de continuar?
En aquest sentit jo no hi he pogut actuar de cap manera perquè ja m’ho he trobat. La idea meva i la del club era que continués, però sigui pel que sigui no hi ha hagut entesa. El club ha fet molts esforços per la seva continuïtat.
Com serà el Patí Vilafranca d’aquesta propera temporada?
A mi el que m’agrada és un equip atacant, tenir la bola i ser ofensiu. No m’agrada defensar. M’agrada un model de joc obert on els jugadors prenguin decisions. Crec que hem de ser un equip molt valent perquè no tenim res a perdre.
La plantilla està tancada o hi podria haver alguna incorporació més?
A mi no m’agrada tancar res. Ara mateix tenim una plantilla de 9 sèniors i ho completarem amb joves de la base. Si ve algú més ha de ser molt bo i molt millor del que tenim. Per cada partit farem una convocatòria de deu i si algun dia un jugador sènior no es mereix anar convocat doncs hi anirà un de la base, no tinc cap mirament. De la competència en surt la qualitat.
La lliga portuguesa és la millor del món?
Pel que fa a jugadors, per descomptat. Pel que fa a estructura d’equips també, tot i que trobo que en el vessant federatiu és pitjor. El funcionament del dia a dia és un desastre i aquí funciona tot millor.
Què caldria fer per igualar la lliga portuguesa?
En primer lloc, creure-hi. Em refereixo als actors principals, entrenadors, jugadors, àrbitres; ens cal fer un pas endavant i no queixar-nos. En el vessant institucional penso que caldria més inversió privada, però avui dia a les empreses no els surt rendible perquè no hi ha avantatges i no en surten beneficiades. Canviaria la llei de l’esport pel que fa al mecenatge. Personalment començaria per aquí.
