“Volem ampliar la nostra activitat territorialment dins el Gran Penedès”
Entrevistem Martí Solé Bordes, president de la Fundació Especial Pinnae
Martí Solé Bordes, advocat vilafranquí de 65 anys de dret privat civil i mercantil i llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (UB), és el president de la Fundació Especial Pinnae des de l’inici, fa 10 anys. Abans havia estat president de l’Obra Social de Caixa Penedès els últims mesos de la històrica entitat d’estalvis, des del maig del 2012 al gener del 2013, quan se’n dissolen els òrgans de govern. Pinnae es va constituir el 10 de juliol del 2013.
Què és una fundació especial i com es governa?
És una fundació que, a més d’estar supervisada pel Departament de Justícia de la Generalitat, ho està també pel Departament d’Economia. No oblidem que l’obra social de les caixes d’estalvis ja estaven supervisades per Economia, i en el procés de transformació es va organitzar aquest doble sistema de supervisió.
Què vol dir Pinnae?
Les fundacions especials només poden portar el nom de la caixa a què van vinculades si afegeixen el mot ‘antiga’, però en comptes d’optar per ‘antiga Caixa Penedès’ li vam posar Pinnae, del topònim llatí de Penedès, ‘terra de penyes’.
Quin és el seu òrgan de govern?
Com el de totes les fundacions, és un patronat, amb un president sense funció executiva, només de representació i amb un vot entre un coŀlectiu de 9 persones que integren el patronat. També hi ha, per exemple, un secretari, que al mateix temps és el director de la fundació, que és el senyor Joan Melero. Els estatuts, de moment, diuen que aquest patronat l’integren des de l’inici 9 persones.
Quins van ser els objectius principals que es van plantejar en sorgir la Fundació Pinnae?
Les nostres línies estratègiques de sempre han estat la promoció econòmica, el foment de la cultura i donar molta importància a la protecció dels coŀlectius més desafavorits, el que són els de risc d’exclusió social. El 2013 hi havia molts problemes en aquests coŀlectius. Després hem anat ampliant a qüestions esportives i ambientals.
Tot plegat necessita diners. Quina és l’estratègia per aconseguir aquests recursos econòmics?
Venen del rendiment del patrimoni que vam heretar de Caixa Penedès, singularment immobles i diners que estan en els bancs, i avui la font més important prové del dividend que rebem de CaixaBank. Quan es va formar BMN [Banc Mare Nostrum], les quatre caixes que van constituir el negoci el van valorar d’una manera i es va convertir en accions de la societat BMN, SA. Aquest banc va ser absorbit per Bànquia i aquesta per CaixaBank. Naturalment, el percentatge del 29% de les accions que teníem a BMN s’ha anat reduint, però els rendiments a CaixaBank ens permeten fer tot el que fem.
Quina mena de vincles manté Pinnae amb diverses entitats?
Tenim, per exemple, un conveni amb la Fundació Inglada Via, de la qual també soc president i amb la qual estem vinculats, perquè en el seu moment Caixa Penedès hi va fer una inversió molt important per posar al dia el seu immoble, i per si mateixa econòmicament no era viable. A més, en els últims anys hem aprofundit en les inversions en dues noves instaŀlacions i incrementat les aportacions econòmiques i el nostre vincle amb les entitats del tercer sector.
Fa anys que fan una convocatòria per ajudar econòmicament diferents projectes socials…
Sí, des del 2018; i entre els projectes que es presenten i que ens semblen més interessants i viables repartim actualment fins a 350.000 euros de dotació general.
Quina valoració fa de l’obertura fa uns mesos del Centre de Dia Jaume Nicolás?
Positiva. Aquests tipus de serveis necessiten temps per posar-se en marxa, ja hi tenim una bona dotació d’usuaris però encara n’hi pot haver més. També estem gestionant que hi pugui haver unes places públiques.
I com va el projecte de pisos assistits per a gent gran?
Ha estat un gran èxit, tot i que va costar d’arrancar i en l’època de pandèmia tampoc va ser fàcil. Ara com ara, però, ja no només estan tots plens, sinó que tenim una llista d’espera que ens permetria tornar a omplir-los.
Parlem de les exposicions periòdiques a l’Espai Cultural del Fòrum Berger Balaguer. Com les encaren?
Com que sempre també hem tingut clara la línia de la promoció cultural, hi organitzem mostres a partir d’un criteri de varietat i gairebé amb una antelació d’un any vista. Ara ens hem reservat l’espai per a una exposició dels 10 anys de Pinnae, però després, per exemple, vull recordar que estem en l’Any Picasso i hi ha programada alguna sorpresa que no puc desvelar.
Un altre dels grans èxits de Pinnae és el Festival MusicVeu, amb la seva vessant solidària. Com va sorgir?
El seu origen era programar actuacions musicals a Vilafranca, però ben aviat ja vam pensar a fer una aportació econòmica a una entitat que cada any va canviant i també ha anat creixent, i de fer-se només al Berger Balaguer ha passat a fer-se a molts llocs, entre els quals cellers on s’organitzen visites i tastos, per exemple. Les entitats que se’n beneficien es dediquen a problemes de salut greus. El 22 de novembre donarem a conèixer la programació per a la propera edició del 2024.
Quina valoració fa de l’estat en què es troba la Fundació Pinnae als seus 10 anys?
Positiva. Els principis van ser molt durs, perquè veníem de la situació traumàtica de la desaparició de Caixa Penedès, però vam tirar endavant per la nostra responsabilitat amb les persones del territori i hem aconseguit tenir una viabilitat clara i ingressos recurrents que ens permeten afrontar no els propers 10 anys, sinó 90 més, si pot ser.
Quins són els reptes més propers?
Seguir amb l’activitat que estem fent, però ampliant-la en la mesura que puguem. A banda de continuar amb el tercer sector, intensificant les tasques de cohesió social i econòmica, potser caldrà potenciar i obrir-nos a més activitats culturals, esportives o mediambientals. És a dir, anar creixent dins de les línies que ja tenim obertes, per bé que de moment tímidament ja s’ha anat ampliant la convocatòria de projectes d’aquest any al camp esportiu i ambiental. I també volem ampliar la nostra activitat territorialment, perquè si bé a la comarca de l’Alt Penedès és molt potent, el nostre àmbit per estatuts i voluntat és el Gran Penedès, i això vol dir anar a l’Anoia i al Baix Penedès a més del Garraf, on ja estem penetrant.
Quin és el volum econòmic que mouen en inversions anuals?
Actualment, parlem d’uns 2,5 milions d’euros per a l’impuls de les diverses activitats nostres al territori. Globalment, en aquests 10 anys s’han invertit uns 32 milions d’euros i, per exemple, hem fet 1.124 activitats, que han beneficiat cap a 900.000 persones usuàries i partícips d’aquestes activitats.
