Jazmin Romeu: “L’atletisme és la meva vida i vull dedicar-m’hi tant com pugui”
La velocista vilafranquina s’incorporarà al FC Barcelona la propera temporada
Abans de res, tenim notícia sobre tu, no és així?
Sí. A partir de setembre m’incorporo a la disciplina del FC Barcelona. Estaré al CAR de Sant Cugat i allà entrenaré 18 hores a la setmana i ho combinaré amb els estudis de batxillerat.
Faràs equip amb el martinenc Pol Retamal doncs
Sí. Dos penedesencs competirem al mateix club. Es una gran oportunitat per a mi i tractaré d’aprofitar-la al màxim.
Estàs vivint una temporada pletòrica que la setmana passada es va coronar amb el subcampionat d’Espanya sub-18 dels 100 llisos, com et sents?
La veritat és que molt bé. Les coses estant sortint tal i com volíem i, a més, les lesions m’estan respectant, que en el món de l’esport és un factor fonamental.
Quan vas veure que tenies condicions per ser velocista?
Una dia, qua tenia sis anys, un amic de la meva germana em va veure córrer per la platja i de seguida li va comentar que tenia condicions per aquest esport. A partir d’aquí, vaig anar a provar, em va agradar i fins avui.
Què significa per a tu l’atletisme
L’atletisme és la meva vida, és l’esport i l’activitat amb què més gaudeixo i vull dedicar-m’hi tant com pugui i tot el temps que pugui.
Destaques en els 60 llisos en pista coberta i en els 100 llisos a l’aire lliure, on et sents més a gust?
Es fa difícil de dir, però em decanto més cap els 100 llisos a l’aire lliure. Cren també que les meves condicions són més favorables als 100 que no pas als 60. Tinc una capacitat de reacció que els 100 llisos em permeten i, en canvi, els 60, no
Vist de de fora, les dues proves semblen molt similars i amb unes exigències semblants….
Doncs no. Són dues proves molt diferents malgrat el que pugui semblar des de fora. L’explosivitat dels 60 no és la mateixa que la dels 100 per exemple. La sortida és fonamental en les dues proves, però en els 100 hi ha temps de reacció i millora durant la carrera.
Com valores el moment de l’atletisme penedesenc?
Estem vivint una època pletòrica amb el Pol Retamal, la Xènia Benach, l’Ibra Chakir o la Naima Ait-Alibou. Són més grans d’edat que jo i podria dir que són d’una generació diferent a la meva, però entre tots estem portant tan lluny com podem l’atletisme comarcal i això sempre és una bona notícia.
Quin és el teu immediat calendari?
Dimecres d’aquesta setmana que ve s’organitza a Portugal una trobada internacional Portugal-Espanya de categoria juvenil. Allà estaré. Es un nou repte de la temporada.
Europeus, mundials, Jocs Olímpics, t’hi veus?
Tot això és un somni no només per mi, sino per qualsevol atleta i per qualsevol esportista. Evidentment, el màxim seria poder estar en uns Jocs Olimpics, però ara mateix és una cosa que no penso. El futur ja ho dirà, però ara estic centrada en el que faig .
Quines característiques ha de tenir una velocista com tu?
Es una combinació de molts factors. Has de tenir força, potència i un perfil físic concret que t’ajuda a arribar allà on vols. Has de ser especialment fort de cames i braços, per exemple. No veuràs mai un velocista molt prim. I tot plegat barrejat amb velocitat, com és obvi.
La sortida ho és tot en el món de la velocitat?
La sortida és una part fonamental i, com he comentat, als 60 llisos sí que ho pot arribar a ser tot. Als 100, en canvi, tens possibilitat de canviar el signe de les coses. Jo em considero una atleta amb capacitat per a remuntar als 100 llisos.
On vols arribar?
No em fixo cap meta. M’agrada l’atletisme, disfruto a les proves i als campionats i això em fa sentir feliç. Es el que buscava quan vaig començar en aquest esport i ho estic aconseguint.
