“YouTube és una videoteca immensa i una gran eina per treballar-hi”
Entrevistem Ignasi Barjau que es dedica a subtitular al català i altres idiomes cantates i concerts que es troben a les xarxes
Ignasi Barjau Capdevila (Sant Esteve Sesrovires, 1949). De la seva família va copsar dos grans ambients artístics que l’han marcat tota la vida: la passió per la música i l’audiovisual. L’estada durant 5 anys a l’Escolania de Montserrat va marcar-li el criteri musical. La relació intensa amb la pedagoga M. Dolors Bonal va impulsar-lo a estimar la música i fer-la entendre als infants. Va ser fundador i director de la cooperativa Celeste de Barcelona, escola de música al barri de la Ribera. El naixement de TV3 el va impulsar a treballar en el món audiovisual durant més de 25 anys com a reporter.
D’on li ve aquesta passió per indagar per les xarxes?
El Nadal de 2019 volia tornar a escoltar l’‘Oratori de Nadal’ de J. S. Bach (BWV248). És una peça que m’ha acompanyat sempre. En tinc molt bons records de quan les timbales ens despertaven a l’Escolania de Montserrat. En disposo de moltes versions, però volia escoltar-ne alguna de diferent. Per YouTube vaig trobar dos canals extraordinaris que enregistren l’obra de J. S. Bach i pengen vídeos gratuïts en el seu propi canal: la BachStiftung, de St. Gallen (Suïssa), i la Netherland Bach Society, d’Utrecht (Holanda). Són bones interpretacions, bon so, bona realització i editatge en vídeo; una autèntica feinada. Un tresor!
Es poden trobar músiques interessants per les xarxes?
Busco per internet pràcticament cada dia. Ho faig a diferents plataformes (Deezer, Idagio…). Hi ha música per triar i remenar; molt bones gravacions però que no tenen la possibilitat d’accedir al text original. Podem escoltar una meravellosa versió de música vocal, però es canta en alemany. Tot i que el puguis entendre, les veus es cavalquen i es sobreposen les unes a les altres, es fa difícil captar-ne el significat.
Quan li va sorgir la idea de subtitular allò que escoltava i veia?
Sentia la necessitat de fer alguna cosa totalment diferent. La vida m’ha donat l’oportunitat d’aprendre moltes tècniques de comunicació i expressió i això m’ha ofert possibilitats creatives, així que vaig començar a posar subtítols a música vocal de Bach. Se’m va obrir un interès diferent, nou i immens. Quan ens van tancar a casa per la pandèmia, vaig dedicar-me a subtitular amb intensitat.
Quin tipus de subtitulació fa?
Hi ha gravacions que presenten subtítols lluminosos fixos. Majoritàriament estan en francès; pot ser que no t’interessin ja sigui perquè no coneixes l’idioma o perquè vols veure l’òpera sense subtitulació. M’he dedicat a posar subtítols que no molestin, són opcionals: si vols els pots veure; si no, els treus. Només sincronitzem, no traduïm. Busquem traduccions fetes. Parlem amb el traductor per tal que ens en doni permís i no picar-nos els dits amb els drets d’autor.
Quin és el futur de la música enregistrada?
L’era dels CD i DVD està desapareixent; la majoria d’ordinadors ja no tenen l’entrada per on posar un CD. Perdem la immediatesa de tenir les nostres bones gravacions i sobretot perdem els llibrets, ‘booklets’, que són fantàstics perquè tenen introduccions molt ben fetes i aporten el text en diferents idiomes. Aquesta també va ser una de les motivacions per posar subtítols.
Calen permisos per posar subtítols?
Sí! Tot el que està penjat a YouTube pots manipular-ho: posar, treure, muntar, tallar…, però has de tenir en compte que té drets d’autor i no pots publicar-ho sense permís. YouTube és una videoteca immensa i una gran eina per treballar-hi. Quan vaig haver subtitulat l’‘Oratori de Nadal’ (BWV248), vaig parlar amb el seu productor executiu, Xoán Castiñeira, i em va contestar ràpidament, dient que li encantava la idea.
Amb quin tipus de vídeos treballa?
Han de ser atractius: bona interpretació musical; bona qualitat d’imatge i so i, sobretot, originalitat del muntatge audiovisual. Miro de defugir les sales de concert tradicionals, que em fan venir son al cap de pocs minuts. Els enregistraments de St. Gallen són modèlics quan el producte arriba a la seva audiència; les decisions preses durant més de sis mesos de postproducció demostren una gran claredat narrativa i un gran valor pedagògic.
Quines eines utilitza?
Puc assegurar que en els 2 anys i mig que hi treballo, les eines han evolucionat moltíssim. Els primers vídeos els subtitulava en 6 idiomes diferents, un a un. Actualment, sols que ho faci en un idioma, l’alemany per exemple, no em cal fer-ho en català o castellà, perquè a partir d’un subtítol ben sincronitzat, YouTube pot traduir-ho instantàniament amb inteŀligència artificial (IA) a uns 200 idiomes, entre ells: català, gaèlic, basc, gallec, escocès…
Sols fa subtitulació de les Cantates de Bach?
Vaig voler provar vídeos més curts i lleugers, com algunes cançons franceses de Georges Brassens, Jacques Brel, Charles Trenet… Vaig topar amb els Pomplamoose (Nataly Dawn i Jack Conte) de San Francisco i Los Angeles. No van tenir cap problema a acceptar subtítols en català i castellà, a més del francès i l’anglès. Canten deliciosament. Vaig continuar fent recerca intensa a la xarxa i vaig descobrir dos grans conjunts francesos: l’Ensemble Correspondances, dirigit per Sébastien Daucé, i l’Ensemble Pygmalion, dirigit per Raphael Pichon, amb una bona colla de veus meravelloses: Lucile Richardot, Lea Desandre… enregistrats en uns espais fantàstics. El darrer que he fet són uns vídeos deliciosos de quan la Núria Rial cantava amb la Locomotora Negra.
Aquesta entrevista ha estat feta per Ma. Antònia Guardiet Bergalló
Tots aquests vídeos es poden trobar a www.music-text.cat i al canal de YouTube https://www.youtube.com/@music_text
