“El premi obre portes però sobretot fa que la gent conegui la teva obra i la pugui llegir”
Entrevistem la vilafranquina Núria Tort guanyadora del Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa amb l’obra ‘Has de provocar un rock-step a la teva parella’
Aquesta vilafranquina va estudiar Educació Social i Comunicació Audiovisual. Des de l’any 2008 és la directora d’una empresa de gestió de projectes educatius, socials i culturals. Ha guanyat diversos premis literaris de contes per adults i infantils. Ha publicat els contes En Juli i la màquina empassa-colors, La Maria cinc minuts i Una de pirates. També ha coŀlaborat en reculls de microrelats. Aquest sant Jordi s’acaba de publicar la seva primera novel·la, Has de provocar un ‘rock-step‘ a la teva parella, que va guanyar el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa.
La primera pregunta que li volia fer és si em pot explicar què és un ‘rock-step’?
És un pas del ball lindy hop, ballable amb música swing. Quan dues persones ballen juntes i el ball funciona, és perquè hi ha una bona connexió. A les relacions, passa el mateix. Quan provoques un ‘rock-step’ a la teva parella, generes un moviment al teu cos, el transmets i a l’altra persona li neix el seu propi moviment. El rock-step no pot ser un pas imposat ni forçat. Si la parella va bé, és natural i plaent. Això és el que fan els personatges de la novel·la: amb les seves accions, generen moviment en les seves parelles. Em refereixo a tot tipus de parelles: una relació sentimental, dues amigues, una àvia i una neta.
Què se sent quan es guanya un premi literari?
Vaig estar molt contenta. Sempre m’ha agradat escriure, però els últims anys ho he fet amb més dedicació i a través de cursos d’escriptura, tallers i en aquest procés, quan tens una cosa escrita, desitges publicar-la, però no és gens fàcil i l’única manera que ho he aconseguit ha estat gràcies als premis. Entrar a les editorials és molt complicat i el premi m’ha donat l’oportunitat de publicar, i si a sobre hi ha una quantia econòmica, encara molt millor.
I això t’obre altres portes?
Sobretot aquelles que et permet que la gent conegui la teva obra, que la pugui llegir.
Descriu la seva obra com una paròdia de novel·la negra amb un protagonisme marcadament femení.
La novel·la són com tres contes curts, tres històries independents però que estan relacionades, que formen aquesta trama que pot concebre’s com a novel·la. Tres narradores amb tres veus de dona són les que expliquen la història. Paròdia negra ho va dir el jurat del premi, que d’entrada em va fer gràcia, però penso que ho resumeix bastant bé i ho vaig trobar adient.
Una novel·la coral que parla del temps viscut i del que no ens atrevim a viure.
Els personatges de la novel·la estan vivint la vida cadascun a la seva manera i és a partir d’aquesta relació amb l’altre que s’adonen d’altres maneres de fer les coses i s’atreveixen a anar una mica més enllà.
Aquesta és la primera novel·la que escriu, i ha estat premiada. Això la motivarà a seguir escrivint?
Doncs sí. Tot i que sempre he escrit més contes, aquest premi em motiva per seguir explorant el món de la novel·la. La brevetat dels contes permet que siguin escrits pràcticament en una asseguda, i encara que impliquin molta revisió o reescriptura, son abastables. En canvi, la novel·la implica un compromís a llarg termini, per construir un text que tingui solidesa i pugui explicar una història versemblant sense que es vegin les costures.
Ficció o també hi ha tocs autobiogràfics de realitat personal?
La novel·la és ficció cent per cent. Hi pot haver alguna mica de realitat però la trama i la història són ficció.
El fet d’introduir el swing a la novel·la també és perquè vostè n’és una amant.
La meva tendència natural és la tranquil·litat escrivint en un lloc. Per mi l’escriptura és sinònim de silenci, aïllament i aquell compromís personal per poder fer alguna cosa a llarg termini. En canvi, el ball, que el vaig descobrir fa uns anys, és tot el contrari. Implica sortir al carrer, relacionar-te amb altra gent i sempre envoltada d’un bon ambient, i m’ha obert una altra manera d’arribar a la felicitat.
També fa teatre?
El teatre l’he anat a veure molt com a espectadora, si bé és cert que ara fa un any i mig em vaig incorporar al grup de teatre Attrezzo. Per mi el teatre és una altra manera d’apropar-me a les històries i he descobert que el text no té res a veure.
Per què?
El text del teatre és despullat i quan puges a l’escenari, la persona que dirigeix l’obra és qui et marca quin to li has de donar a les paraules, quina veu, quin gest, i jo estava acostumada a la narrativa, en què tu escrius i ho deixes al lector perquè hi posi de la seva part.
Ningú li ha dit que el títol és un xic llarg?
No. Tot i que estava convençuda que m’ho dirien els de l’editorial i que el canviarien, però no em van dir res. Dels lectors m’he trobat que a cadascú li crida una cosa de la novel·la.
