Mobilitat universal

Daniel García Peris

En el període de festes nadalenques que hem passat la programació de la televisió, tant de la TDT com de les plataformes, s’omple de pel·lícules amb una temàtica marcada pels retrobaments, les comèdies romàntiques i un entorn ben nevat. Un context que malgrat el canvi climàtic cada vegada el fa més lluny, s’ha convertit en familiar. Dins d’aquest panorama, però, també es poden trobar petites joies del cinema per a tots els públics com The Titfield Thunderbolt, film britànic de l’any 1953, que al nostre país el van titular Los apuros de un pequeño tren i que no cal confondre amb altres que s’han fet d’animació amb el mateix títol per als més petits. La pel·lícula se centra en els habitants d’un poble anglès, Titfield, que lluiten per mantenir el servei de tren local després que sigui amenaçat de tancar-lo per substituir-lo per una línia de bus. Els veïns s’uneixen per rescatar la línia i convertir-la en una empresa comunitària tot lloant els valors del treball en equip. Amb un humor alegre i desenfadat, s’inspira en la tasca dels voluntaris de la memòria que es dediquen a conversar la història d’aquest mitjà de transport. De fet, es va fer servir una locomotora real extreta del museu que en aquell moment ja tenia 115 anys i va funcionar perfectament. Cal no perdre’s l’escena de duel entre dos vehicles de l’època -fa 70 anys-, un tractor i un tren, tots dos moguts a vapor amb les seves respectives xemeneies.

Malgrat ser un clàssic, podem veure paral·lelismes amb l’actualitat. Com la precarització del transport públic, especialment el ferroviari, a favor de la carretera. També el patiment dels usuaris finals dels diversos operadors del servei segons l’administració de la qual en depèn. Ara, amb el canvi d’any, s’ha prorrogat la gratuïtat de la RENFE amb un abonament recurrent, però la resta del transport metropolità segueix amb unes tarifes pròpies. La Targeta T-Mobilitat hauria de fer transparents aquests processos, però la seva implantació s’està fent tard i crea confusió. Ja està arribant al Penedès, però amb poca informació. Definitivament, la prioritat hauria de ser un servei que funcionés sense incidències i com un rellotge, tan puntual com les companyies de ferrocarrils de fa dècades, que per petites que siguin, s’esmerçaven a aconseguir.