“La Salseta del Poble Sec va néixer amb la recuperació de les festes populars”

Salvador Escribà, en plena actuació com a cantant. (Foto: La Salseta del Poble Sec)
13/01/2023 - 12:06h

Entrevistem Salvador Escribà, cantant i cofundador del grup La Salseta del Poble Sec, que torna per les Festes de Sant Raimon de Vilafranca

Salvador Escribà, nascut fa 72 anys a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell), és l’emblemàtic cantant de La Salseta del Poble Sec, la formació musical que aquest dissabte dia 14 (a la mitjanit, en un ball gratuït al Casal), torna després de 10 anys per les Festes de Sant Raimon de Vilafranca del Penedès. Fins al 2013 i llevat d’un any, va ser el grup protagonista de 25 edicions de la festa de l’Agrupació de Raimons, si bé el 1989 va tocar a Moja i prèviament, al marge de l’entitat, ja havia tocat a Vilafranca.
Escribà és llicenciat en Ciències Químiques per la UB i va fundar la Salseta amb el seu amic Josep Vercher, exmembre del grup Los Cheyenes, el 1977. Als 15 anys ja havia fundat un grup, Som…Indígenes, i sobre La Salseta del Poble Sec val a dir que d’entrada la formaven 6 músics, anys després van arribar a la desena i actualment, després d’un parèntesi de 4 anys sense Escribà, el líder del grup hi ha tornat i –novament essent sis membres– està immers en la celebració dels 45 anys de la Salseta. “A ballar, companys i companyes!” és el seu lema de sempre.

Com neix La Salseta del Poble Sec?
Vaig aterrar al barri barceloní del Poble Sec el 1970, on vivia en un pis d’estudiants, participava en moviments socials antifranquistes de l’època i em vaig fer militant del PSUC. A l’agrupació del partit al barri vaig conèixer el Josep Vercher i vam decidir participar en una festa electoral d’aquest col·lectiu polític per iniciar la campanya dels primers comicis sense Franco, el 1977. Es va fer al parvulari Iradier del carrer Lleida i improvisant l’actuació amb altres companys vam fer el primer concert.

Vostè ha estat els últims anys al marge del grup, oi?
El vaig deixar perquè m’havia jubilat, però com que l’havia gestionat molt, el grup havia perdut una mica d’activitat i trobava a faltar passar-m’ho bé, he decidit aprofitar que em trobo bé i tornar-hi amb motiu de coincidir amb la celebració dels 45 anys de la Salseta. Sempre havíem celebrat els aniversaris rodons, però els 40 anys no vam poder perquè va coincidir amb una operació quirúrgica. Aquest any passat, amb el Jordi Gas, excomponent de la Salseta, hem muntat una formació de 6 músics com en els primers cinc anys.

Quina mena de concerts feu?
Hem recuperat el repertori més genuí i inicial del grup en concerts d’unes dues hores i mitja, tot i que a Vilafranca i perquè ens ho han demanat els Raimons el dividirem en dues parts. Toquem cançons per fer ballar, perquè vam començar com un grup de ball i alternatiu als que hi havia. La Salseta neix en plena recuperació de les festes populars als carrers i barris de Barcelona. Tot i això, no hem perdut mai aquesta línia de fer ballar amb txa-txa-txàs com el ‘Frenesí’ i ‘Me voy pal pueblo’ i altres estils de ball i una bona dosi de rock’n’roll.

I The Beatles…
Sí, i tant! No els hem deixat mai, sobretot les versions de la seva època més primigènia i ie-ie. Els músics de la Salseta vam passar de ser canalla a adolescents amb els Beatles, que van ser una autèntica revolució.

S’atreveix a recomanar-ne només un o dos temes?
Doncs et diré, per exemple, el ‘Twist and Shout’, ‘I want to hold your hand’, ‘I should know better’ i el ‘Hey Jude’, cançons que fem als nostres concerts.

No descobreixo res si li dic que la Salseta sou un ‘clàssic’ a Vilafranca…
No, esclar, com en moltes altres poblacions on hem crescut professionalment. Aquí hem vingut molts anys i hem actuat al pavelló d’hoquei, a Cal Bolet, també en alguna festa major, fins i tot en festes particulars, i ara, per primer cop, tocarem al Casal. Tenim molts amics a Vilafranca i envio des d’aquí un record molt entranyable per al Guillem Noya, un molt bon i gran amic que va morir; ara bé, el primer lloc on vam tocar a l’Alt Penedès va ser a Moja.

Per la seva experiència, troba que hi ha públics diferents o això és un tòpic?
No gaire geogràficament parlant, però si parlem de l’època, ha canviat una mica perquè quan vam començar hi havia poca oferta i vam sortir en un moment de canvi i ganes de gaudir al carrer. Juntament amb alguns altres grups, vam aconseguir atraure a les festes majors la gent jove que potser no se sentia atreta abans per les orquestres de ball més típiques i amb repertori més per a gent gran. Quan neix la Salseta, no hi havia formacions pensades més per als joves i vam aconseguir també tenir un públic intergeneracional. Tot i que tocàvem valsos, txa-txa-txàs i pasdobles, ho feiem més amb un estil provocador, ‘catxondo’ i trempat que engrescava la gent gran més desacomplexada. Amb els anys, les festes majors han anat tenint dos tipus de programacions musicals, per a joves i més per a gent gran.

L’any 1986 va crear Salseta Discos, una discogràfica que va descobrir Sopa de Cabra i Umpah-Pah. Per què va donar aquest pas?
Perquè als anys vuitanta només n’hi havia amb la seu a Madrid i ens era complicat de trobar-ne que editessin els nostres discos. Per promoure’ns-els nosaltres vam decidir muntar la discogràfica pròpia, que vam estrenar amb Patrañas bélicas, el quart disc i en plena campanya anti-OTAN.

També et pot interessar

Comentaris