L’intent valorat
Fèlix Miret
Recordo que tot just arribar a puntals, vaig buscar la mà de l’agulla per tal de poder-m’hi agafar –aquell ajut inicial que sempre tenia en els pilars de set i de vuit que ja havia fet anteriorment–, però aquell dia de fa vint anys, vaig veure que la mà de l’agulla dels puntals era una mà fràgil i inestable. Es movia d’esquerra a dreta per tal d’intentar mantenir l’equilibri. No em va poder ajudar gaire, ja que tenia problemes que venien de manilles. Vaig intentar alçar la mirada per cercar un punt a la façana, com sempre, i em va sorprendre veure que els llums de globus blancs del balcó de l’ajuntament quedaven per sota meu. Estava molt amunt. Però ho havia d’oblidar. Ara, tocava alçar un ‘pilar de sis’ allí dalt.
De sobte, quan els puntals van aconseguir-me lligar les cames, un crit immens de plaça em va electrificar l’esquena com si ja s’hagués carregat un gran castell. Era la primera vegada que en una plaça s’hi veien folre, manilles i puntals. Però encara quedava molt. Un cop el David Monteagudo ja era sobre les meves espatlles i en Marc Fernández es disposava a pujar, les gralles es llançaren a fer una nota valenta i decidida. De cop, vàrem ser engolits per una allau de verd en blanc i negre amb verd. El pilar de nou amb folre manilles i puntals havia quedat en intent. Però almenys se’n va poder veure la silueta, la forma. La possibilitat. Aquesta possibilitat que vint anys més tard pot ser una realitat.
Potser la pinya i el folre de la part de davant del pilar, just sota els meus genolls, havia quedat massa fràgil. S’havia col·locat massa gent al darrere del pilar per tal de sustentar l’escala humana i això va descompensar les forces de la base.
El dia 1 de novembre crec que si es munta el peu amb prou serenitat i solidesa, aquest pilar tan ‘nou’ pot arribar a ser fins i tot fàcil. Ja que el pes real que els pilaners han d’aguantar és molt menor que el pes que aguanten en un pilar de set o de vuit. Pel fet de ser damunt de quatre bases de gent organitzades, aquest pes real es reparteix i les sotragades de tronc passen a ser molt més salvables.
La colla ha evolucionat molt, els castellers del peu estan molt especialitzats. Hem après tècniques dels germans Govindas de Mumbai. I amb aquest equip de pilaners ara és el moment idoni.
L’altre dia em va arribar un vídeo de Whatsapp d’un pilar de vuit a l’assaig. No words. Em despertaré de matinada aquí a Oregon, obriré l’ordinador, i seguiré en directe el pilar de nou amb folre manilles i puntals, i aquest cop sí, el crit de plaça serà quan toca.
