“La riquesa dels balls fa de la festa major de Vilafranca la més important de Catalunya”
Entrevistem Pilarín Bayés, dibuixant que va participar en un acte solidari de la festa major de Vilafranca
Nascuda fa 81 anys a Vic i nomenada filla adoptiva de Tona (Osona), Pilarín Bayés és una reconeguda dibuixant i ninotaire que ha publicat més d’un miler d’obres il·lustrades, entre llibres, auques i altres feines. Una d’elles va ser, per exemple, el cartell de la festa major de Vilafranca del Penedès del 1982, ara fa 40 anys. Els seus personatges són molt reconeixibles, per exemple, perquè duen les galtes pintades de vermell. Dijous 1 de setembre, Bayés va tornar a Vilafranca per participar en el pregonet de la Festa Major dels Petits, a la Rambla de Sant Francesc, on va il·lustrar les paraules del pregoner, el jove Pau Garcia Martínez. Va tractar-se d’una iniciativa solidària amb l’Associació Joan Petit Nens amb Càncer, per a la qual es van recaptar 1.200 euros. Amb un mocador casteller al coll, Bayés, que té la Creu de Sant Jordi, va atendre el 3d8 a la mateixa Rambla.
Des de quan col·labora amb la Fundació Joan Petit Nens amb Càncer?
Des de fa anys. Conec els pares i els germans d’en Joan, són una família que es fa estimar molt i porten aquesta problemàtica tan important que t’hi sents solidària i que és bonic col·laborar amb ells. M’agrada molt fer-ho.
Col·labora amb alguna altra entitat benèfica?
Sí, amb alguna més, però no fins aquest punt. D’altra banda, he vingut a Vilafranca també perquè fa 40 anys que vaig fer el cartell de la festa major. Va ser un dels encàrrecs més importants que m’havien fet en aquell moment i em vaig adonar de la importància i de la riquesa d’aquesta festa major.
Què vol dir?
Jo pensava que devia ser una festa major com les altres, però no, és una súper festa major.
Per què ho creu?
Per la riquesa dels balls, que és incomparable i enlloc més en tenen tants; les figures que teniu, per l’ambient ciutadà, pel que es fa per als nens i grans… Per tot un conjunt de coses que, segurament, la fa la festa major més important de Catalunya.
Ho sé, però m’agrada que ho digui algú de fora…
És que n’he vist moltes, de festes majors, i totes són maques i tenen un encant, però la riquesa de la Vilafranca i totes les coses tan ben ateses no és tan habitual.
Què destaca de la seva intervenció en el pregó de la Festa Major dels Petits?
Ja portava alguns dibuixos preparats i aquí he fet l’últim, en el qual, sobretot, he volgut reflectir que fins i tot els diables han de lluitar contra el càncer, perquè és una cosa massa dolenta. El pregó ha estat molt bonic perquè l’ha fet en Pau, un nano que està superant aquesta malaltia. Ell és jove i jo no i no podia fer el dibuix com a nena, però potser sí com a àvia de tots aquests nens i nenes. Vaig fer els primers dibuixos amb el text del pregó que em van avançar.
Què ha volgut plasmar-hi?
El sentit, l’emoció i la il·lusió dels infants per la festa, i tot això associant-ho a una cosa solidària. Sobretot, per acompanyar la gent que es troba amb el problema del càncer.
Se’n recorda de quan va començar a dibuixar i per què?
Per mi, dibuixar és com viure. Vaig començar essent una nena i com que m’agradava tant, tot el dia dibuixava i tenia els llibres de l’escola plens de dibuixos. Vaig pensar que havia de ser la meva feina, i fa més de 60 anys que soc professional. Per mi, un paper blanc és un goig enorme i no em prenc el dibuixar com una feina, sinó com una diversió molt bona.
Quins van ser els primers encàrrecs que va rebre?
Dibuixar sobre festes, que sempre han estat un motiu molt bonic. I també recordo que la meva mare li deia ‘Pepito Grillo’ a l’alcalde de Vic, el vaig dibuixar i un dia ma mare l’hi va ensenyar a casa. Encara era una nena d’uns 6 anys i em vaig posar molt vermella.
Li va agradar?
Ves a saber! Va dir que estava molt bé, però què vols que digués [riu].
Sap quantes obres ha editat?
En format llibre, un miler; i d’auques no ho hem comptat, però també bastantes. Sempre tenia por de ser una mica mandrosa, de no fotre gaire brot…
Doncs no para de dibuixar…
Al final em penso que no ho estat, oi que no? Em passa com a Picasso, que quan va fer 80 anys es va posar a pintar com un boig. Doncs jo, també.
No ha deixat mai de treballar?
No, i no ho faré mentre pugui. M’agradaria saber-me aturar en el moment que perdés una mica de facultats, però això, de vegades, no te n’adones una mateixa i tinc dit als meus fills que m’ho diguin. Ara, mentre pugui, aniré anant endavant dibuixant i si arriba el moment de deixar-ho, ja dibuixaré per a mi.
Hi ha alguna feina de la qual estigui especialment cofoia?
M’agraden molt els llibres de la Sagrada Família i del Palau de la Música, però també el dels castellers. Pensar que he tingut l’oportunitat de dibuixar aquestes institucions nostres i que han servit per difondre-les, perquè alguns d’aquests llibres, per exemple, es publiquen en diverosos idiomes, m’ha fet il·lusió.
A vostè se l’estima molt a Catalunya i molta gent l’hi fa saber…
M’agrada i també em fa molta il·lusió quan la gent se m’acosta i em diu que ha comprat els meus llibres als seus fills i després als seus nets. En el fons, el dibuix és comunicació, i és bonic quan això funciona.
Quin va ser l’origen del dibuix ‘estil Pilarín Bayés’, clarament identificable?
Cap en concret, em surt de dins. Quan tu interpretes la realitat reiteradament, arribes a tenir una manera de fer-ho, i l’estil és això.
I pel que fa a horaris de treballar, és disciplinada?
Faig de més i de menys, perquè a vegades he de marxar, com avui a Vilafranca; però generalment dibuixo de quarts de 10 del matí a quarts de 2 del migdia, les tardes de quarts de 5 a quarts de 7 i de 10 de la nit a 2 de la matinada, aproximadament.
Cada dia?
Cada dia que puc, perquè dies com els d’avui són vacances, que també van bé de tant en tant. Faig tantes hores perquè en el fons és el que més em diverteix.
