“M’agradaria que hi hagués més cristians i que se sentissin cridats pels valors de l’Evangeli”
Entrevistem mossèn Xavier Aymerich, rector de la parròquia de Santa Maria de Vilafranca
Nascut al barri de Sant Andreu de Barcelona el 1966, és llicenciat en Filologia Catalana per la UAB. Aymerich va ser ordenat prevere el 1997 a Vilafranca del Penedès, just ara farà 25 anys. Durant onze anys va ser vicari de Vilafranca, tot i que va arribar-hi dos anys abans en la darrera etapa com a seminarista. A partir del 2008 passa a ser rector de les parròquies de Sant Miquel Arcàngel i Sant Bartomeu de la Quadra de Molins de Rei on s’hi està nou anys. Ara, i des del juliol del 2017, és el rector de la parròquia de Santa Maria de Vilafranca, i des del febrer del 2021 també és el vicari episcopal del Penedès. L’any 2015 va ser el pregoner de la festa major de Vilafranca. Reconeix que mai s’hauria imaginat que dos anys després tornaria a la capital penedesenca per ser-ne el rector. És autor de diversos llibres sobre litúrgia fruit de la seva col·laboració durant molts anys amb el Centre de Pastoral Litúrgica.
Es compleixen cinc anys que vostè és el rector de Santa Maria. Quin balanç en fa?
Molt bo. A Vilafranca ja hi vaig estar molt bé en la meva primera etapa. És un lloc molt agradable i ideal per viure-hi. També hi ha una comunitat parroquial molt viva amb moltes activitats, i com a tot arreu de problemes n’hi ha, com pot ser la davallada en la pràctica religiosa o el fet de ser menys capellans; però, malgrat tot, el balanç és molt positiu.
De les obres de restauració de Santa Maria en tenim la coberta acabada. Quins són els següents passos?
La coberta s’ha pogut fer gràcies als fons FEDER, però cal tenir en compte que aporten el 50% del cost general de l’obra. Estem parlant d’un total de 400.000 comptant la coberta i la façana sud, dels quals ens ha quedat un forat de 50.000 euros. També val a dir que hi ha alguna cosa no pressupostada, però que mentre s’estaven fent les obres vam aprofitar per repassar, com és el tema dels vitralls afectats en aquesta part de la basílica. La parròquia té un fons propi i les campanyes que continuen vigents serviran per cobrir el pressupost
I els següents passos?
Continuarem amb el pla director i la façana nord i absis, que inclourà els vitralls per la banda exterior. Estaríem parlant del 2024. Després vindrien treballs menors a l’interior de la basílica, els altars; res comparable amb el que hem fet fins ara.
Content de tenir els 28 vitralls de la basílica acabats?
Molt. Perquè això va ser una cosa una mica improvisada. Primer, el fet de restaurar-los, perquè hi havia urgències, i a partir d’aquí fer-ne una revisió dels més malmesos i finalment la idea d’aprofitar la presència de la vitrallera per realitzar els dos que faltaven. Que la basílica pugui tenir completat el conjunt de 28 vitralls és un fet molt bonic.
Aquesta setmana el nostre setmanari publicava el fet que la Moixiganga no actuarà aquesta festa major. Des de la parròquia com es veu el tema?
Doncs li haig de dir que va ser tota una sorpresa. No sabia que estigués tan malament. Sabíem d’una certa crisi, que hi havia gent que plegava i que costava trobar relleu, però no era conscient que la cosa era tan seriosa. Formalment, aquest ball no té cap relació amb la parròquia, senzillament hi ha una part afectiva. També li haig de dir que fa uns tres anys, més o menys, la junta del ball ens va demanar si els hi podríem deixar un petit espai de reunió i per guardar els vestits. He escoltat moltes queixes en la relació amb l’Ajuntament. Penso que no seria una mala idea que vingués una Moixiganga sigui d’on sigui per acompanyar sant Fèlix i que en un futur s’hauria de recuperar el ball per a la vila. Des de la parròquia farem tot el possible.
Des de l’Església, com es veu la guerra d’Ucraïna i tot el que se’n deriva?
Molt malament. Nosaltres hem tingut alguna experiència com el grup de cristians catòlics que van ser a Can Cruset de Torrelles de Foix. Vam anar a fer-hi missa durant quinze dies. És una pena molt gran perquè és com reprendre arguments que semblaven que ja estaven superats. L’actitud de Putin és molt dictatorial i d’un sobiranisme agressiu, i tot plegat fa molta pena.
Aquesta crisi que estem patint fa que el nombre d’usuaris de Càritas s’hagi disparat. I el tema de feligresos?
La crisi no fa perdre feligresos, i de fet als que són creients la fe els ajuda a suportar-la. El que sí que ha fet baixar feligresos ha estat la pandèmia, però perquè ha afectat un sector de la població molt vulnerable i els més habituals a l’església. És cert que si mirem la corba, la secularització de la societat ha anat a la baixa. És un tema que ens preocupa, perquè ens agradaria que hi hagués més gent cristiana i que se sentissin cridats pels valors de l’Evangeli, però és el que tenim i ens adaptem a la realitat.
Si mirem el temps d’estada de mitjana en una parròquia estaríem parlant de quinze anys; a vostè n’hi quedarien deu. Què vol fer en aquest temps que li queda?
Els meus objectius primer de tot són pastorals. Tot el tema d’obres és de més a més, tot i que reconec que són bonics perquè ajuden a dinamitzar la mateixa feligresia. És una aportació social a la vila, perquè en definitiva Santa Maria és patrimoni de Vilafranca. La meva missió és intentar dinamitzar la consciència i la formació de la comunitat cristiana, la pastoral de joves i després treballar a la comarca les unitats pastorals o, dit d’una altra manera, poder agrupar les parròquies petites en petits sectors que puguin treballar coordinadament i que permetin optimitzar serveis.
L’última. No hauria dit mai que el seu esport preferit és el waterpolo.
El meu club de tota la vida, el Club Natació Sant Andreu. De petit em van detectar una petita desviació de columna i l’esport que més em va recomanar el traumatòleg va ser la natació. De petit vaig fer natació i va ser als dotze anys que em van derivar a waterpolo, per jugar-hi fins als divuit. No feia de boia ni de porter. Després vaig continuar i alternava els estudis de Filologia Catalana amb el de monitor de natació. Això ho vaig fer el 1995, quan vaig venir per primera vegada a Vilafranca.
Per què no té presència l’església al barri de la Girada?
Doncs primer perquè l’església del Molí d’en Rovira està molt a prop i pràcticament podria complir aquest requisit. Després, perquè no tots els barris tenen centre de culte i no podem anar multiplicant les esglésies, quan avui dia estem més per agrupar.
