Nou viticultors del Penedès reivindiquen el merlot
Un grup penedesencs aposta per elaborar el seu propi monovarietal de merlot, després que molts cellers els hagin deixat de comprar el raïm
L’any 2015, arreu del món hi havia més de 270.000 hectàrees de merlot plantades. França, amb dos terços dels cultius, és el país que històricament més ha treballat amb aquesta varietat negra de marcat color blavós. Fa dues dècades, però, altres territoris com el Penedès també van apostar fort per aquest tipus de raïm, que els darrers anys ha perdut pes en l’elaboració de productes de la denominació d’origen.
La inclinació per les varietats autòctones i el “poc caràcter” que alguns cellers asseguren que té el merlot han fet caure progressivament en l’ostracisme una varietat que ara s’ha convertit en l’estendard d’un nou vi escumós ancestral elaborat al Penedès.
La recuperació ha vingut de la mà de nou viticultors penedesencs que, farts de veure com els cellers cada vegada els accepten menys els quilos de merlot que produeixen –i el que els compren és a molt baix preu–, han optat per produir ells mateixos el seu vi, amb l’ajuda de l’enòleg Toni Rosell. ‘Que els bombin’ és el nom amb què s’ha batejat el projecte, gestat en el si de l’Associació de Defensa Vegetal (ADV) de Sant Martí Sarroca.
“Entre tots els que participem en el projecte collim un bon grapat de quilos de merlot. Què hem de fer si els cellers no el volen, arrencar els ceps? No hi estem disposats”, sentencia Xavi Milà, un dels viticultors que integra el projecte. La crisi de preus del raïm que travessa el sector vitivinícola també ha incidit en la decisió que ha pres el col·lectiu. “M’ajuda a tirar endavant amb la feina”, ha reconegut Dani Figueres, un dels altres viticultors que s’han sumat a la proposta.
Projectes de futur
L’any passat els viticultors que elaboren el Que us bombin van collir un miler de quilos de raïm. Ho van fer per temptejar quina acceptació tenia el vi, i el resultat no podria ser més esperançador. “Tothom que l’ha tastat ens ha dit que és un bon producte. És molt versàtil i dinàmic. Un escumós informal que ha tingut molt bona acceptació”, diu Figueres.
“En principi era més un acte de rebel·lia que no pas una iniciativa per guanyar-nos la vida”, apunta Milà. De la primera anyada se n’ha fet una tirada d’unes 600 ampolles que no estan a la venda, perquè encara s’està tramitant la paperassa per poder-lo comercialitzar.
De cara a la campanya d’enguany, els impulsors d’aquesta proposta volen donar una empenta al projecte i calculen elaborar-ne unes 4.000 ampolles que, aquestes sí, sortiran al mercat.
La producció de la nova tirada es farà exactament igual que la d’enguany: amb una intervenció mínima i sense res afegit. De moment, la producció de l’escumós tindrà lloc en celler aliè al col·lectiu, però la voluntat és que si el projecte prospera, a mitjà termini es pugui elaborar en unes instal·lacions de propietat. “No negaré que ens faria gràcia fer tot el procés nosaltres”, ha apuntat Xavi Milà, que no ha descartat que en un futur el col·lectiu aposti per elaborar altres referències vinícoles.
