“Escriure ha estat per mi una afició que he tingut des de ben petit”

22/04/2022 - 18:00h

Entrevistem Ramon Grau, director i autor de l’obra “Cunyades” que s’estrena el proper 30 d’abril al Teatre Casal de Vilafranca

El martinenc Ramon Grau és llicenciat en ciències de la informació i màster en comunicació audiovisual a la UAB. El seu debut com a guionista i realitzador va ser com un dels principals impulsors de la telenovel·la Nissaga de poder, de TV3. En cinema va debutar dirigint el llargmetratge Bomba de relojería. En teatre va estar vinculat als espectacles de la productora Fila 7. En televisió també va treballar a Crónicas marcianas com a realitzador al costat de Javier Cárdenas. Ha publicat quatre novel·les (dos thrillers i dos contes infantils) i continua escrivint teatre. La seva darrera obra, Cunyades, ha estat dissenyada per anar de gira per poblacions, amb un humor proper i actors coneguts de TV3 i altres cadenes de televisió i del teatre: Jordi Ríos, Fermí Fernàndez, Mònica Pérez i Àngels Bassas.

Sabem de la seva dedicació a escriure novel·les infantils i juvenils, però des de quan li apareix la vena d’escriure obres de teatre?
La vena em ve de fa anys. De sempre m’he trobat a gust escrivint en qualsevol gènere. Escriure ha estat per mi una afició que he tingut des de ben petit. Sigui obres de teatre, guions de cinema o novel·les. En l’àmbit teatral ja n’havia fet de jove quan estava al grup de teatre de Sant Martí Sarroca. A la meva època, a mitjans dels anys noranta, representàvem obres que havia escrit jo. Des de llavors he continuat escrivint teatre, el que passa és que avui dia pots tenir molts textos escrits, però el que realment costa és poder-los treure del calaix.

I el proper 30 d’abril estrena al Casal de Vilafranca “Cunyades”, una obra teatral d’humor que ha escrit vostè mateix?
Aquesta és una de les obres que ja tenia escrita. De fet, de manera no professional es va representar el 2018 a Sant Martí amb el grup de teatre d’El Centre i en aquell temps algú ja em deia que l’obra podria funcionar molt per festes majors. Ho vaig intentar, però em faltava tenir algun nom conegut entre el repartiment per poder-la vendre millor. Penso que per festa major la gent vol riure, però millor si és a partir d’una cara coneguda.

Una obra que interpretaran quatre actors de primera fila. Com s’ho ha fet per convèncer-los?
El primer amb qui vaig parlar va ser el Toni Albà perquè en fos el reclam com a actor, però ell em va plantejar ser-ne el director i que la cara coneguda fos el Fermí Fernández. Llavors va ser tot plegat com una cadena perquè el mateix Fermí va proposar la Mònica Pérez per fer un paper i més tard va ser l’Àngels Bassas, i l’últim a entrar en escena va ser el Jordi Ríos. Llavors va ser quan va arribar la pandèmia i tot es va quedar aturat durant un any i mig. El 2021 vam fer un intent de tornar-hi, però vam veure que calia fer una gran inversió, però sobretot que les festes majors no s’estaven celebrant al cent per cent. No em vaig atrevir fins que a finals d’aquell any els vaig tornar a trucar a tots per iniciar el projecte. Llavors va ser quan el Toni Albà em va dir que no podia implicar-se perquè estava fent un programa diari a 8TV. Va ser llavors quan la direcció la vaig assumir jo.

I com ha anat aquest lligam amb 4 professionals del sector?
Més que de director crec que he fet de psicòleg. Jo era conscient que els professionals són ells i jo només tenia l’avantatge que en ser l’obra meva la tenia memoritzada i pensada de dalt a baix. Des del punt de vista interpretatiu des del primer moment no vaig voler mostrar-me inflexible i això és una cosa que ens ha ajudat fins i tot a ser com una família molt ben avinguda. He arribat a acceptar propostes que no estaven en el guió perquè em feien gràcia i alguns fragments els hem modificat, tot i que l’argument sempre ha estat el mateix. Penso que això ha ajudat al fet que l’obra al final ens l’hàgim fet nostra els quatre actors i jo mateix. El que sí que ha estat complicat ha estat quadrar les agendes de tots quatre.

Interpreto que per vostè ha estat una experiència molt enriquidora?
Totalment. Jo m’ho he passat molt bé i en cap moment he tingut vertigen, penso que m’ho han posat molt fàcil i això els ho haig d’agrair perquè des del primer moment han estat molt flexibles. Tenim un grup de whatsapp de tots cinc amb el nostre representant i semblem una família.

Parli’m de la trama de l’obra.
La història comença quan mor el pare de dos germans molt encantats, propietari d’una impremta. Els germans es porten molt bé, tot el contrari de les dues cunyades, que troben que aquell és el moment de fer-se amb el comandament de l’empresa. El conflicte dona per mil i una històries que van passant durant els 90 minuts que dura l’obra, malgrat que la versió original durava gairebé dues hores. Encara recordo que quan l’anava reduint no paraven d’anar-me sortint més idees per afegir i fins i tot en els assajos vaig haver-ho de parar perquè les idees eren constants. Puc garantir que l’espectador no pararà de riure durant l’hora i mitja que dura l’obra. Tot és ficció. Suposo que a la vida real alguns moments de l’obra algú s’hi pot sentir identificat, però tot són situacions inventades.

Van fer un assaig amb públic que va desbordar totes les expectatives
Doncs sí, el 12 de març vam fer un assaig amb públic a Sant Martí que se’m va escapar de les mans. Vam posar 120 cadires i van venir 400 persones. Allò no va ser un assaig general sinó una funció amb tots els ets i uts. Fins i tot els actors em retreien que els havia enganyat quan els vaig dir que vindrien només quatre amics meus. Les crítiques van ser molt bones i va anar bé per recollir suggeriments.

Parla d’obra ideal per a festes majors. Té signades algunes actuacions?
Des del primer dia vam considerar que era un producte molt adequat per a festes majors: trama de riure i amb actors coneguts, dues característiques que atrauen públic. A Sant Martí, per exemple, per festa major cada any hi ha una obra de teatre i sempre ha estat d’aquest estil. Vam tenir molt clar que havíem d’anar per aquí, perquè a més a Barcelona vam tenir l’oportunitat d’estrenar l’obra al març, però vam fer números i no ens quadraven. Ens oferien la sala els diumenges durant dos mesos, però era inviable. No ho descarto, però ara a l’estiu rodarem pel territori. De moment ja tenim deu actuacions previstes, amb l’avantatge que als pobles hi anem amb preu tancat i això fa que no perdis diners. Espero que després de l’estrena a Vilafranca pugui sortir algun “bolo” més.

A banda d’escriure l’obra, acaba de publicar una nova novel·la titulada “El C.L.A.N.”. En castellà i amb una editorial mallorquina, caram!
Coses que passen. L’obra de teatre la vaig escriure el 2016 i el llibre que ara publico el vaig escriure el 2004. És evident que l’he anat readaptant, però no trobava cap editorial que el volgués publicar. Entremig vaig publicar tres novel·les més, Reserva Verda, amb Grup 62, i les dues novel·les infantils de Vali, la Valenta. Finalment, vaig descobrir l’editorial Dolmen, mallorquina i que només publiquen en castellà. Em van dir que si la traduïa la publicarien, i dit i fet. Ells em van fer aportacions molt interessants que vaig acceptar, amb una il·lustració de portada que m’encanta.

Quantes coses li queden al calaix de l’escriptori?
Doncs miri, ara amb una productora he signat un precontracte per a un guió que vaig escriure el 1999. El director Xavi Berraondo, entre d’altres de Nissaga de Poder, està preparant un projecte que protagonitzaria l’actor Sergi López. Un llargmetratge en català que és un thriller. Són aquells projectes, però, que costa anys poder aixecar i el trist de tot plegat és que és molt complicat poder viure només d’escriure.

També et pot interessar

Comentaris