Andrés Torres viatja sol a Ucraïna per repartir menjar a la població
El xef i propietari del restaurant Casa Nova de la Bleda va portar 500 bosses d’aliments per una escola a 50 km de la capital, Kíiv
Andrés Torres, xef i propietari del restaurant Casa Nova, al terme de la Bleda (Sant Martí Sarroca), és una de les cares més conegudes arreu de l’Estat espanyol després de l’acció solidària que va fer el passat cap de setmana. Sensibilitzat per les imatges que arribaven de la guerra d’Ucraïna, Torres no s’ho va pensar dues vegades. Volia ajudar, fos com fos, aquelles persones que injustament estan patint una guerra cruel. “Sempre he pensat que si nosaltres passéssim per la mateixa situació, ¿oi que ens agradaria que ens ajudessin? Quina culpa tenen, aquestes famílies i infants, que vingui un boig que ara els vol envair?”, reflexiona Torres.
Avió a Varsòvia
Un diumenge, Torres va decidir comprar-se un bitllet d’avió amb destinació a Varsòvia, i des d’allà va llogar un cotxe per, després de cinc hores, entrar a Ucraïna. La seva idea inicial era portar menjar a la frontera, però un cop allà va decidir creuar-la i dirigir-se fins a la capital, Kíiv.
Malgrat tot, abans de travessar la frontera va comprar 500 bosses amb aliments en un supermercat. A dintre hi va posar salsitxes, formatges, xocolatines (que pel fred van bé) i llaunes de tonyina, llegum i sopes instantànies. “Vaig omplir dos carros, i la gent em mirava estranyada. Per sort, dos nois del mateix establiment em van ajudar a fer les bosses al mateix pàrquing”, explica.
Arriscant la vida
Un cop en territori ucraïnès, tenia 600 quilòmetres per endavant per arribar a la capital, Kíiv. A mesura que anava acostant-s’hi s’anava trobant punts de control amb militars i civils ucraïnesos. “Em preguntaven si m’havia tornat boig”, però el que li valia perquè el deixessin passar era el gest que estava fent. Recorda la sort que va tenir quan un jove militar li va fer un document amb el qual podia anar passant tots els controls. “Era una mena de passaport en què deia, en ucraïnès, que em deixessin passar perquè portava menjar. A més, em va indicar el trajecte per acostar-me a la capital”, diu.ç
La nit queia, i el destí va fer que uns militars ucraïnesos li recomanessin allotjar-se a la casa d’un amic seu. “Innocent de mi, jo buscava un hotel per anar a dormir. Els pobles estaven deserts. No hi havia botigues ni hotels, res de res”. Durant la nit va sentir caure bombes molt a prop d’on ell era, i les sirenes van funcionar més d’una vegada.
L’endemà va continuar, però amb la por al cos. Estava a 150 quilòmetres de la capital i no sabia si continuar o tornar a la frontera i entregar allà el menjar que portava. Va optar per continuar, però els controls cada cop eren més reticents i l’alertaven que anés amb molt de compte. Finalment va haver de desistir d’arribar a Kíiv: “En un control em van dir que si hi entrava, ja no en sortiria, i no ho vaig fer”. Estava a només 50 quilòmetres, i va ser quan li van recomanar que anés a Zytomyrska Brusyliv, una població amb una escola gran. Allà va conèixer la directora de l’escola i algun dels mestres. A ells els va lliurar totes les bosses de menjar. Una setmana després i ja a casa, Andrés Torres reconeix al 3d8: “Aquella va ser una decisió que vaig prendre al moment, sense pensar que la meva vida podia córrer perill. Vaig tenir moments de dubte que gairebé em fan tornar, però vaig mantenir-me amb el cap ben fred”, reflexiona.
Finalment, Torres fa diverses reflexions: “Em va captivar molt la humanitat dels ucraïnesos i el valor que tenen. No volen marxar del seu país i lluitaran fins al final malgrat que molta població està fugint”. Torres admet que ha obert un precedent, i que hi ha molta gent que vol fer la mateixa imprudència que ell va fer, però cada dia que passa la situació és molt més perillosa. “Sé que no he resolt la vida a ningú, però em quedo amb el fet que he aportat un petit gra de sorra i em sento satisfet”. Ara es planteja acollir algunes famílies a les habitacions de l’hotel que té al costat del restaurant.
Torres és ja conegut per les seves iniciatives solidàries. Els primers mesos de la pandèmia va convertir el seu restaurant en un taller que, amb la col·laboració de voluntàries martinenques, va confeccionar milers de bates per als professionals sanitaris de l’hospital de Vilafranca. Un material que, en aquells primers moments, era tan necessari com difícil de trobar
