Caminar entre vinyes ara

18/02/2022 - 11:06h

Maria Torra

Avui us vull explicar les imatges que captura la meva retina quan camino entre vinyes pel Penedès. Ja fa uns quants anys que vaig venir de la gran ciutat; vaig escollir viure en un poble de menys de mil habitants (xifra que s’ha doblat des de llavors), enamorada no tan sols de qui m’hi va portar, sinó també de la meravella de paisatge on em va dur. I en aquest entorn privilegiat camino sovint, ja sigui amb el meu marit, amb la resta de la família (incloent-hi el més xic), amb amics que ens visiten o que ho proposen, amb amigues que, com jo, necessitem un esbarjo i xerrem mentre fem exercici físic, o amb el grup d’aficionades al nordic walking, batejades com a dragoneres per la seva impulsora, Emília Torres. Què us puc dir que no hagueu ja observat i us cridi l’atenció? Per començar, val la pena adonar-te de com acompanya pel teu camí el cicle de la vinya al llarg de l’any. Com canvia el nostre paisatge a cada estació. Ara som a l’estat de repòs de vinyes despullades, pentinades, endreçades, polides i arrenglerades. Unes acabades de plantar i d’altres molt joves, quasi transparents a la mirada. Els ceps de més anys, com escultures, esperen ser contemplats, uns en vas i d’altres emparrats. Alguns porten benes posades com si els guarissin d’alguna ferida. Què deu ser? La terra llaurada de color vermellós, marró o ocre, o sense llaurar, amb l’herba als peus com jardins a cuidar. O les que tenen pastura, una renglera sí i un altre no, per alimentar aquells insectes i animals que les van a visitar. I per arrodonir-ho, tots els camins i vinyes emmarcades per ametllers en flor que, malgrat la foscor d’un dia gris i núvol, il·luminen les nostres passes i ens fan el camí més pla. Preservem-los.

També et pot interessar

Comentaris