La fòbia social

11/02/2022 - 09:59h

Maite Colomer

La por de parlar en públic està molt generalitzada, i això es deu al fet que tenim la sensació que molta gent important per a nosaltres ens pot estar jutjant. També és molt habitual tenir por a enfrontar-nos a una entrevista laboral. Això és positiu fins a un cert límit, ja que ens incitarà a preparar-nos millor. Podríem seguir enumerant situacions concretes en les relacions socials que habitualment produeixen por; n’hi ha moltes. Però quan parlem de fòbia, el grau de por i ansietat és molt elevat. Tant, que impedeix a la persona que la pateix dur a terme accions que voldria, fins al punt que ella mateixa reconeix que la seva por és exagerada, però no és capaç d’enfrontar-s’hi.

Habitualment comença en l’adolescència. Les primeres relacions són claus per a l’autoconfiança en la relació amb els altres. Però, una vegada comença, la persona s’autoobserva en les relacions que manté i està constantment analitzant el que deuen estar pensat els altres d’ella. Tot això fa augmentar més la seva ansietat i, d’aquesta manera, es retroalimenta la fòbia, que en el cas de la fòbia social, acostuma a durar anys, i no desapareixerà si no es tracta amb professionals.

El tractament no és fàcil. Cal aprendre a dominar l’ansietat i canviar el sistema cognitiu que marca la percepció que tenim de nosaltres mateixos. També ens hem d’entrenar a mantenir relacions socials profitoses. És un procés una mica complicat.

En aquests anys que portem de pandèmia, la manca de relacions socials que han patit els joves forçats a no sortir de casa (i amb l’únic recurs de les xarxes socials, que mostren realitats totalment esbiaixades) ha afavorit que els joves (els més vulnerables i amb necessitats socials més elevades) siguin els que més han patit per tenir unes relacions socials sanes.

També et pot interessar

Comentaris