La roda del hàmster invisible

Jordi Parellada

Estem immersos en una mena de roda infinita d’intolerància i violència verbal –en alguns indrets, també violència física–, com aquelles rodes dels hàmsters que giren sense parar fins que el petit animaló surt disparat a l’aire cap a un destí incert, o bé, cansat i desencisat, afluixa, i quan s’adona que la roda no gira tan ràpid, s’atura i surt esgotat sense ganes de fer res més.

Portem uns dies parlant i escoltant sobre la vergonyosa sentència d’un jutge a favor d’una família castellanoparlant de Canet que obliga un centre educatiu a fer un 25% de les classes en castellà per a ell i per a tota la resta de l’aula.

Com dic, és vergonyós, però ho és més sentir les paraules de líders de partits (feixistes) atiant el foc contra el públic a les xarxes o televisions i altres mitjans, fent comparacions inversemblants a les marques que feien els nazis als jueus, sense sentit i totalment contraposades a la realitat.

Aquest fet ha generat de nou discrepàncies i controvèrsies entre els partits independentistes, entitats i societat catalana en general. I d’això em queixo: que no ho veieu, que busquen dividir-nos constantment?

A veure quan fem alguna cosa de forma unitària, amb l’esperit de l’1 d’octubre, i aturem aquesta persecució. I, de pas, fem la independència.

I mentre nosaltres anem callant i discutint, l’emèrit s’ha desempallegat de la causa suïssa que el perseguia –esclar que és inviolable, oi?– i un tal “eme punto rajoy” ha tornat a patir Alzheimer davant del jutge i no recorda ni qui era un estret amic i col·laborador seu, de cognom Villarejo i de càrrec, comissari.

I la roda no s’atura!