“Joan Perucho tenia una gran curiositat per les coses; era molt divertit i irònic”
Entrevistem Julià Guillamon, especialista de l’obra de l’escriptor Joan Perucho
Julià Guillamon, gran especialista en l’obra de l’escriptor Joan Perucho (Barcelona, 1920-2013), ha estat aquest cap de setmana a Albinyana per presentar l’exposició “Vampirs a Albinyana!” i per parlar de l’autor de ‘Les històries naturals’. Guillamon ha escrit dos llibres sobre Perucho: ‘Joan Perucho i la literatura fantàstica’ (1989, reeditat en una nova versió el 2020) i ‘Joan Perucho, cendres i diamants. Biografia d’una generació’ (2015). També és autor, amb el dibuixant Toni Benages i Gallard, del còmic ‘Llibre de cavalleries de Joan Perucho’, i del llibre de contes ‘Vi i Benzina: Quatre històries apòcrifes de Joan Perucho’, tots dos del 2020. Entre la seva obra de creació pròpia, destaquen els llibres ‘El barri de la Plata’ (2018) i ‘Les cuques’ (2020).
Com sorgeix la vinculació de Joan Perucho amb el poble d’Albinyana?
L’escultor Apeŀles Fenosa, que tenia casa al Vendrell, li va parlar d’Albinyana. Perucho va comprar un casalot –ca l’Esquerrà o cal Groc–, que havia estat un cafè. És una casa meravellosa. Els seus amics historiadors li van explicar que els fonaments podrien ser d’un castrum romà. A en Perucho la història li entusiasmava, i estava encantat amb aquestes informacions.
Hi acudia molt, al municipi?
Era el lloc d’estiueig i de trobada amb amics escriptors i artistes, sobretot quan va afegir el jardí i els horts. En Perucho organitzava dinars a sota la figuera de l’hort amb Apeŀles Fenosa, Amèlia Riera i altres amics artistes. La casa, per cert, té un fantasma que es diu Joan. Una vegada que vaig dormir-hi, el vaig poder sentir. L’escultor Salvador Aulèstia, que també era mag, li va fer una espasa màgica que permet dibuixar en l’aire un cercle protector contra els mals esperits.
Quin paper va tenir Perucho en la seva època?
Quan mires la història de la cultura catalana del segle XX, en Perucho hi és sempre: forma part del primer grup de la Universitat després de la guerra (amb el seu amic Nèstor Luján), coŀlabora a les revistes culturals clandestines, és amic de Carles Riba i de Salvador Espriu (tan diferents l’un de l’altre), de Joan Miró i de Joan Ponç. La seva poesia, plena de misteri, connecta amb el surrealisme És crític d’art, editor, escriu als diaris. La seva personalitat exuberant i li obre moltes portes.
Què destacaria de la personalitat de Perucho?
Tenia una gran curiositat per les coses; era molt divertit i irònic. I tots aquests aspectes de la seva personalitat es reflectien en els llibres que escrivia, sobretot en els contes i noveŀles. Va ser un precursor de la gastronomia quan aquí no en parlava ningú, va ser un dels primers escriptors que va fer un llibre sobre Antoni Gaudí, va ser amic de Joan Miró…
I de l’obra d’aquest escriptor, què en destaca?
Perucho és un gran crític d’art, un articulista imaginatiu i ple de talent. I les seves noveŀles estan molt bé: no només Les històries naturals, també Llibre de cavalleries, Les aventures del cavaller Kosmas i Pamela. I els llibres de poesia dels anys quaranta i cinquanta: moderníssims!
Per què és rellevant la novel·la ‘Les històries naturals’, que ha estat traduïda a una quinzena de llengües?
És una novel·la de vampirs ambientada a la primera guerra carlina, amb un tractament molt original, entre la novel·la històrica i la novel·la fantàstica. Va ser un llibre precursor: es va publicar als anys seixanta, abans que els vampirs es posessin tant de moda. Als anys noranta va sortir en anglès i hi va haver un boom. Arran de la versió anglesa, es va traduir a moltes llengües, fins i tot al xinès. Ja sabeu que dels vampirs en diuen no-morts. Perucho inventa un vampir català, un dels cavaller de Jaume I, que va viatjar als Carpats, per fer d’escorta de la promesa del rei, Violant d’Hongria. Allà el van vampiritzar! Al segle XIX va tornar a reclamar les seves terres: era el senyor de Pratdip, al Baix Camp.
Com està estructurada l’exposició “Vampirs a Albinyana!”, que vostè ha comissariat?
Recull l’esperit de Perucho: és divertida, imaginativa i té moltes referències a l’art pop, que en Joan va defensar a la seva època de crític d’art. En lloc de fer servir plafons, com es fa normalment a les exposicions, presentem tots els materials en uns mòduls que tenen forma de pinball (les màquines de millón que als anys seixanta i setanta hi havia a tots els bars). N’hi ha sis, de diferents colors, dedicats a les guerres carlines, la literatura d’aventures, els vampirs, l’art pop, el trauma de la Guerra Civil; i les maneres d’entendre el món, tan diferents, de la Iŀlustració i el Romanticisme. És una exposició didàctica, entretinguda, molt llaminera.
