“El discurs que va fer el Mestre li va sortir del cor”
Entrevistem Marta Casals, vídua del Mestre Pau Casals, coincidint amb els 50 anys del cèlebre discurs que inclou l'”I am a Catalan”
Marta Casals, vídua del mestre Pau Casals, va viure en primera persona tot el procés de creació de l’himne a les Nacions Unides (ONU) que va compondre el músic vendrellenc i tota l’emoció i agraïment que, a més, va suposar per a l’artista rebre la Medalla de la Pau de l’organisme internacional. Marta Casals, nascuda a Puerto Rico amb el cognom Montañez, respon per internet les preguntes que li fa arribar el 3d8 a la seva residència habitual a Washington (Estats Units) amb motiu de la commemoració del cinquantenari de l’històric esdeveniment a Nova York. El 1972, el matrimoni Casals va crear la Fundació Pau Casals, per a la preservació del llegat de l’artista universal. Marta Casals és la vicepresidenta d’aquesta entitat que, segons els estatuts, ha de presidir l’abat de Montserrat de torn.
Què recorda especialment del dia 24 d’octubre del 1971 a la seu de les Nacions Unides?
Va ser un dia molt emotiu i molt important. El Mestre anava a les Nacions Unides per tercera vegada. Recordem que ja va ser-hi convidat el 1958 i el 1963, però en aquesta ocasió va ser especial perquè estrenava l’Himne a les Nacions Unides que U Thant li havia encarregat, però sobretot per la Medalla de la Pau que va rebre de mans del secretari general i que el Mestre no s’esperava. Va ser un acte molt especial que va durar quasi més d’una hora i hi vam poder gaudir de bona música plena d’emotivitat i acompanyats dels seus millors amics músics, com Schneider, Istomin, Stern, Horszowski i Serkin.
Què va suposar per al mestre Casals l’encàrrec de fer l’himne per a l’ONU?
Casals i U Thant es van conèixer a Nova York, quan el Mestre va dirigir un concert benèfic per a l’Escola Internacional de les Nacions Unides. Es van entendre de seguida, eren persones afins. U Thant no era gaire entès en música, però era una persona molt espiritual, com també ho era Casals. Uns mesos després, a la tardor del 1970, U Thant va recordar aquella conversa i va demanar a Casals que compongués un himne basat en el Preàmbul de la Carta de les Nacions Unides.
Vostè va viure especialment el procés de creació de la peça musical?
El Mestre va acceptar l’encàrrec amb molt d’honor i entusiasme, però quan va començar a treballar-hi va veure que no hi havia manera de posar música a institucions, resolucions, constitucions…! Ho va comunicat al secretari general i es va decidir encarregar la lletra. Per aquest motiu es va demanar a Auden, el poeta en llengua anglesa més important del seu temps, que escrivís el poema. Si bé Auden era una generació més jove que Casals, havia viscut la mateixa història i problemes similars. Quan es va assabentar que Casals compondria la música, va acceptar de seguida. Amb els anys, l’Himne s’ha interpretat en moltes ocasions, sobretot durant els mandats com a secretari general de U Thant, Javier Pérez de Cuéllar i Kofi Annan, tot i que no s’ha considerat mai com l’himne oficial de les Nacions Unides.
A Pau Casals li van atorgar la medalla de les Nacions Unides. Com ho van viure ell i vostè?
Va ser una sorpresa. Casals va rebre la primera Medalla de la Pau de les Nacions Unides després d’haver dirigit l’estrena de l’Himne amb l’Orquestra del Festival Casals i el Cor de la Manhattan School. Casals i tot el públic estaven emocionats, i de sobre el secretari general va sortir a l’escenari per fer-li entrega d’aquesta medalla en reconeixement a tota la seva lluita per la pau. Per a Casals va ser un dels més grans honors que va rebre a la seva vida, i això que en va rebre molts!
La premsa internacional es va fer ressò del discurs de Pau Casals, però sobretot de tot l’acte. Va ser un concert i un acte històric, un moment emotiu en el qual Casals va aprofitar per parlar de pau i del seu país”
Marta Casals
El discurs amb la cèlebre frase “I’m a catalan” és un fet històric per a Catalunya. Quin valor li atorga vostè, sobretot tenint en compte que es va pronunciar en ple franquisme?
El discurs que va fer el Mestre li va sortir del cor. Com li he dit, ell no s’ho esperava, i va improvisar un discurs en agraïment a l’honor que acabava de rebre. Va començar parlant de la seva mare, que ja des de petit li parlava de justícia i pau, i després va continuar parlant de la necessitat de la pau al món, que per ell era l’ideal més sagrat i pel qual va lluitar tota la vida. I com a català recordant també la seva estimada Catalunya, on ja des del segle XI es parlava de pau a través de les assemblees de Pau i Treva.
Creu que les paraules del Mestre davant del secretari general de l’ONU van tenir alguna repercussió a escala política espanyola i internacional?
La premsa es va fer ressò del discurs de Pau Casals, però sobretot de tot l’acte. Va ser un concert i un acte històric, un moment emotiu en el qual Casals va aprofitar per parlar de pau i del seu país. Hem de recordar que Casals tenia 94 anys, a punt de fer-ne 95, i veia amb tristesa que no podria tornar a veure i viure a la seva estimada terra després de tants anys del seu exili causat per la dictadura franquista.
Casals estimava Catalunya com una mare, com ell mateix deia: la seva cultura, la seva gent, les seves tradicions”
Marta Casals
Sovint s’especula amb quina actitud tindria avui Pau Casals davant del procés sobiranista que fa anys que viu Catalunya. Pot aventurar alguna posició, en aquest sentit?
Malauradament, el Mestre no és entre nosaltres per dir-ho ell mateix. Casals estimava Catalunya com una mare, com ell mateix deia: la seva cultura, la seva gent, les seves tradicions. Era un home profundament català en esperit, però alhora se sentia un ciutadà del món, un món per al qual va lluitar durant tota la seva vida, perquè visqués en pau.
Pau Casals va ser un gran ambaixador de la pau al món. Vostè com el veu, aquest món, comparat amb fa 50 anys?
Estem vivint moments molt complicats. Fa 50 anys també ho eren, però continuem vivint moments convulsos, amb guerres, conflictes, exilis… I, sobretot, el que jo veig és la manca de valors. Valors com el respecte, el compromís i la lluita per pels drets humans, pels quals el Mestre va lluitar tota la vida i ens va deixar com a llegat. Hem de treballar i continuar lluitant per fer-los arribar a la gent jove, que són el futur del món on vivim. La Fundació Pau Casals, que vam crear el 1972, té aquest objectiu: preservar i difondre el seu llegat a les noves generacions a través de les activitats que s’hi desenvolupen i, sobretot, a través del Museu Pau Casals, que ara estem rehabilitant per posar al dia i transmetre el seu missatge universal.
