Illes volcàniques

Maria Torra

Envoltades de mar, les illes volcàniques de les Canàries són illes llunyanes i properes al continent africà. El volcà Cumbre Vieja, a La Palma, sacsejat per moviments sísmics, s’ha despertat. Amb molta mala bava ha obert la boca del seu cràter i escup foc i lava. Poc imaginaven els ‘palmeros’ veure els seus plataners, tan ben arrelats amb la humitat justa en terra porosa volcànica, arrasats per una terra desfermada, lenta com un llimac que crema i no perdona res al seu pas. Mentrestant, jo camino per terres de malpaís on la vista no s’atura entre els colors blanc, daurat, ocre, vermellós, marró i negre. Petjades de lava que entreveuen milions de dibuixos abstractes inspirats en la natura brutal. Lava negra mil·lenària allisada com pedres de riu, pel mar. Envoltada d’un mar immens que, amb el seu vaivé ajudat pel vent que l’empeny, ha fet de la lava sorra, i de la sorra el llit més apreciat per aquells que en volen gaudir acariciats pel sol que els escalfarà. La mar puja i baixa amb les marees. D’una costa propera on les roques són punts destacats entre terra i aigua, deixa immenses platges d’aigües turqueses de goig trepitjar i recórrer descobrint tantes imatges d’unes hores de vida que voldries gravar en la ment per no oblidar i d’altres que volen o neden i no es deixen atrapar. Ratlles recorden plantes, arbres i peixos, ones sinuoses recorden les ones del mar. Lava negra rugosa coberta per minúscules petxines i cargols de mar, com si un pastís de xocolata i nata poguessis tastar. Algues calcificades, rodòlits, recorden crispetes de blat de moro a punt de ser menjades. Arbres descabellats que a la maleta et voldries emportar. Que bella és la natura a preservar!