“El coneixement del passat ens aporta un valor molt important com a territori”
Entrevistem l’arqueòleg penedesenc Xavier Esteve, amb qui conversem sobre present i futur del patrimoni al territori
Passió i vocació. Això és el que sent l’arqueòleg penedesenc Xavier Esteve per la seva feina, que traspassa a qualsevol que manté una conversa amb ell. Amb un currículum extensíssim, no només té formació en història i arqueologia, sinó que, a més, es nota que de molt jove ja va començar a trepitjar terreny. El poc temps lliure que li deixa el seu dia a dia, durant el qual treballa amb múltiples projectes, el dedica a divulgar el patrimoni, cosa que considera part de la seva professió. Per Esteve, el coneixement és absolutament necessari per poder donar el valor que pertoca al passat.
Quan va decidir que volia ser arqueòleg?
Jo vaig estudiar història perquè en aquell moment l’arqueologia era una especialització (no un grau, com ara), i aleshores vaig començar a anar a excavacions al Penedès, i a altres llocs del país, i em va fascinar. En acabar la carrera ja vaig poder dirigir-ne perquè portava a l’esquena moltes intervencions que havia fet durant la universitat i, per tant, tenia l’experiència i el suport dels companys.
Quins van ser els seus primers treballs?
Em van marcar tres jaciments, que li diré per ordre de proximitat. El primer, el Mas d’en Baixos a Pacs. Era una excavació professional, on tothom cobrava menys jo ja que hi anava a aprendre. També la Cova de la Guineu, a Font-rubí, i l’Abric Romaní, a Capellades.
Creu que el patrimoni està prou valorat? O (especialment en els jaciments que es troben quan es fan obres) manen més els interessos econòmics?
Cal dir que, per contra del que s’acostuma a pensar, un cop excavades ni es pot ni segurament cal conservar totes les restes que queden. Sovint no tenen valor museogràfic un cop n’has extret la informació. Cal saber que no només cal inaugurar-les, sinó que caldrà assumir anualment uns costos de manteniment. També és cert que si les obres es fessin amb més temps i previsió, l’afectació de l’arqueologia es minimitzaria.
I no es fa per falta de temps?
N’hi posaré un exemple: a Vinseum s’està fent una ampliació que ja tenia una gran perspectiva arqueològica. Per les presses es va intentar fer alhora que le sobres, amb la sorpresa que ens vam trobar un gran cementiri. Després d’un temps treballant tots alhora, l’obra es va haver d’aturar. La major part de les estructures, un cop excavades i documentades, amb el permís del Departament de Cultura es van destruir. ¿Es va fer de la millor manera possible donades les circumstàncies? Segurament Que s’hauria pogut fer millor amb més previsió? També.
Així doncs, falten recursos per conservar el patrimoni?
De recursos sempre en voldríem més, però, repeteixo, no cal museïtzar-ho tot, perquè no tot té el valor suficient per fer-ho. I cal buscar l’equilibri per museïtzar patrimoni que, després, atregui visitants i, per tant, compensi la inversió en museïtzar i en manteniment.
Creu que cada cop es valora més el patrimoni històric?
Sí, sens dubte. En els últims 10 o 15 anys s’ha produït un canvi de paradigma, també al Penedès, que no vol ser àrea metropolitana, sinó que vol conservar el seu valor paisatgístic i patrimonial. La gent veu que el coneixement del passat ens aporta un valor molt important com a territori.
També és important la divulgació…
Aquesta és una part imprescindible de l’arqueologia, perquè si no dones a conèixer el que tens al voltant, la teva feina tampoc serveix de res. A més, quan fem tasca de divulgació la resposta que rebem de la gent és molt gran, cada cop més. Cal que la gent conegui el seu patrimoni, se’n senti orgullós i, així, també en sigui guardià.
Sé que el posaré en un compromís, però digui’m què és imprescindible conèixer al Penedès.
Triar és molt complicat. L’hi mostraré en algunes xifres: a l’Alt Penedès tenim 702 jaciments arqueològics coneguts i, a la vegueria, 1.500.
Tants?
Sí! I si parlem d’arquitectònic inventariat, a l’Alt Penedès n’hi ha més de 1.000 i, a la vegueria, més de 3.000. Som una zona molt rica en patrimoni i cal que coneguem la petita part oberta al públic Tenim jaciments paleontològics com el d’Hostalets de Pierola, prehistòrics com l’abric Romaní, la Font de la Canya, la Ciutadella Ibèrica de Calafell, la Vil·la romana de l’Espelt, el Castell d’Olèrdola, etc. També dir-li que en pocs anys la ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel de Banyeres es pot convertir en una petita Pompeia al Penedès.
Com veu el patrimoni de Vilafranca?
Sent políticament correcte, diria que necessita millorar. Hi ha molta feina a fer, i la part més important és creure-s’ho, perquè el patrimoni pot aportar a Vilafranca un valor diferencial molt gran, si ens ho creiem. Vilafranca era una vila emmurallada, però això la majoria de gent no ho sap. I això és un problema de divulgació del qual també em sento culpable, és clar. Però ni s’ha donat a conèixer ni s’ha apostat pel patrimoni vilafranquí, sinó que sovint s’enderroca i es perd una informació molt valuosa. Entenc que és complicat, és clar, però es podria fer molt millor.
