Màscares

06/07/2021 - 12:19h

Daniel García Peris

Postal de Venècia

Conec un col·leccionista de màscares; en té més de cent. Les llueix a l’escala de casa, un lloc molt adient, ja que l’espai que necessita és important. També ho és perquè aquesta peça és considerada una ornamentació de la primera presentació de l’individu, i l’entrada del domicili és com l’avantsala d’un mateix. Pot ser anònima, per no permetre identificar-nos i fer bromes o malifetes. També pot ser personalitzada per aportar més trets de la persona o una rellevància difícil d’aconseguir d’una altra manera. Al llarg del temps s’han utilitzat per totes les cultures, des de les més antigues fins a les actuals i arreu del món. Des de les civilitzacions egípcia i grega passant per les cerimònies tradicionals a l’Àfrica o l’Amèrica Central. Si calgués, però, destacar un instant i lloc a la història seria el carnestoltes de Venècia. Ara bé, el present és el període més notori de les màscares, concretament de les mascaretes.

Als països de l’Extrem Orient ja era habitual fer servir les mascaretes quirúrgiques per evitar contagis en època de grip. Amb la pandèmia de la Covid-19 el seu ús s’ha fet extensiu a tota la humanitat. Tanmateix, la relaxació en les mesures per combatre-la gràcies a la vacunació preveia que quan caigués l’obligatorietat de portar-les anirien desapareixent. El fet que al nostre país ja sigui possible no utilitzar-les a l’aire lliure, amb el condicionant de la distància de seguretat, hauria de provocar el retorn dels rostres al carrer. De tota manera, són una barrera en la comunicació amb el més expressiu del nostre cos. La gran sorpresa és veure que fins i tot als pobles més petits costa perdre-les de vista. Certament el fenomen anomenat de la “síndrome de la cara buida”, aquesta por de perdre un refugi per a les emocions que s’ha tingut en aquest temps, hi té molt a veure. Esperem que a poc a poc la pandèmia contra els sentiments que ha provocat la situació s’allunyi també de la societat.

També et pot interessar

Comentaris