“Construir el pessebre m’ha ajudat mentalment a superar el meu dolor interior”

Jordi Álvarez al davant del pessebre que ha construït | Foto: Fèlix Miró
Xavi Gonzàlez
19/12/2020 - 16:52h

Entrevistem Jordi Álvarez, autor del pessebre gegant que s’exposa al vestíbul de Cal Figarot de Vilafranca

Jordi Álvarez, natural de Moja, sempre s’ha dedicat a l’ofici de fuster. Es declara un cul inquiet i, tot i que les manualitats mai han estat la seva passió, aquest any ha treballat per elaborar un pessebre gegant (4,5 metres de llargada per 2,10 d’amplada) que estarà exposat fins després de Reis a l’entrada de Cal Figarot, el local dels Castellers de Vilafranca. L’ha construït a partir d’un esquelet de fusta, i també ha utilitzat paper d’estrassa, un material molt flexible que agafa una gran duresa. Aquest olerdolenc ha volgut agraïr públicament la col·laboració de Pellisa-Ràfols. El diorama es pot visitar els dilluns, dimecres i dijous de 17 a 20h, i els dissabtes i diumenges de 12 a 21h. L’accés és lliure i a l’entrada hi ha una bústia per fer donacions voluntàries, que es destinaran a La Marató de TV3.

D’on va sortir la idea de construir un pessebre d’aquestes dimensions?
Fa quinze mesos em van operar d’una hèrnia que, amb les setmanes, se’m va complicar i avui encara estic fent recuperació. Com que cada any diverses persones de Moja organitzem algun acte a benefici de La Marató, vaig pensar que podria fer un pessebre, ja que se celebra al voltant de les festes de Nadal. El vaig començar el desembre de l’any passat, i amb el confinament he tingut totes les hores del món per fer-lo. Construir el pessebre m’ha ajudat mentalment a superar el meu dolor interior que he patit.

I per què a Cal Figarot, i no a Moja?
L’Ajuntament d’Olèrdola no va veure clar exposar-lo al nostre poble. La seva resposta va ser que amb les mesures contra la Covid-19, no hi havia prous condicionats per poder fer una exposició. En canvi, des de l’Ajuntament de Vilafranca, a través del mateix alcalde, Pere Regull, amb una sola trucada ens va posar en contacte amb el president dels Castellers de Vilafranca, i el sí va ser immediat. Vull agrair-los la gran disposició que han tingut des del primer moment.

Construir aquest pessebre ha estat un repte personal?
No. Jo l’anava fent per parts a casa, però és cert que va arribar un dia que els meus veïns em van fer adonar que el que havia fet era una cosa que calia mostrar. A partir d’aquella resposta vaig començar a buscar un espai per exposar-lo.

Quantes hores hi dedicava al dia? S’ha guiat per algun pessebre en concret?
Com a mínim, unes vuit hores diàries, i els mesos que vam estar confinats podia arribar a dedicar-hi fins a quinze hores diàries. He buscat vídeos a YouTube dels grans mestres, que m’han fet molt de servei per saber quines tècniques o materials utilitzaven.

PUBLICITAT

Quin material ha utilitzat per fer les figures?
Les he fet a partir d’una pasta que es diu Das, la qual es pot modelar molt i, un cop seca, no s’esquerda ni es contreu. Primer les vaig fer amb plastilina. Quan en tenia gairebé una setantena, es van començar a esquerdar i vaig haver de tornar-les a fer. Els elements que acompanyen els personatges estan fets a escala petita, però tot està fet de manera manual.

A casa seva té pessebre?
Doncs no. L’únic que faig quan arriben les festes és decorar amb llums tot l’exterior de la casa, però de pessebre no n’he posat mai.

Ha fet el pessebre tradicional? O hi ha afegit algun element o personatge diferent?
És el tradicional. He mirat de fer el màxim d’escenes possibles, i si hagués tingut més temps encara n’hauria treballat més. Un pessebre dona per a molt, però he anat a buscar el tradicional. El visitant hi podrà veure el naixement, l’adoració dels Reis, un cisteller, un forner, un fuster, un ferrador, un terrissaire, el pagès, el pastor, les filadores, els infants jugant, el tió i el caganer.

El caganer és molt especial!
El fet que vagi amb camisa verda és pura coincidència, perquè quan jo el vaig fer encara no sabia que l’exposaria a Cal Figarot. L’originalitat del caganer és que al costat seu hi ha molts rotllos de paper higiènic. La idea se’m va acudir justament quan era notícia que a tots els establiments, en època de confinament, s’estava esgotant el paper de vàter.

Del tió en té alguna anècdota?
Sí. El primer dia que vaig obrir l’exposició un nen petit em va preguntar on era el tió. Jo li vaig respondre que encara no havia arribat, però el cert és que m’havia oblidat de fer-lo. Immediatament en vaig comprar un de petitó, i puc dir que és l’única peça que no porta la meva signatura.

PUBLICITAT

Té algun personatge preferit?
[S’emociona]. En tinc un que fa referència a la meva mare, que aquests últims dies està perdent la vista. És una dona que fa mitja i que està dedicada a ella. Justament li vaig demanar a la meva mare que em fes el tros petit de roba que teixeix la figura, ja que fer mitja ha estat la seva distracció de tota la vida. Per mi, aquella peça no té preu.

Què en farà, d’aquest pessebre, després de festes?
A casa tinc prou espai per guardar-lo. La intenció és poder-lo ampliar, tot i que això comportarà buscar un espai gran per exposar-lo. Si des dels Castellers em demanen de tornar-lo a exposar a Cal Figarot no hi haurà cap impediment. Li he de dir que m’he sentit molt ben tractat per la gent dels verds.

També et pot interessar

Comentaris