Bombolla límit

Daniel Garcia Peris

Hem passat un dels caps de setmana més decisius de tots els que hem viscut per la Covid-19. Continuem amb el confinament perimetral al municipi, però el dia festiu de la Puríssima de dimarts i el pont que molta gent va fer fer dilluns van marcar la mobilitat. Un cop més, la responsabilitat individual ha posat en qüestió l’estat de la nostra salut com a societat. Per una banda, l’obertura progressiva d’activitats està en joc. El retorn aquests dies de bars i restaurants, activitats i instal·lacions esportives i sales de teatre i cinema era més que necessari. Ara bé, les dades epidemiològiques han de dir si es pot aprofundir en aquesta reobertura. Hi va haver un pas important del tancament a la reobertura, però les limitacions imposades són difícils de sostenir en el temps. La viabilitat de molts negocis depèn d’anar avançant cap a l’enyorada normalitat.

Ja no parlem del turisme, el qual per definició queda més que tocat amb la recomanació d’evitar la interacció social i la mobilitat en la lluita contra la pandèmia malgrat l’ampliació del confinament a tot Catalunya entre setmana. I tot està lligat amb el més elemental dels nostres nuclis socials i una de les seves dates més assenyalades: la família i el Nadal. Si no progressem adequadament, perilla la manera en què viurem les festes amb els nostres éssers estimats. La crisi econòmica i social arran del coronavirus ens afecta de moltes formes, però podrem coincidir que la millor manera de superar-la és amb el suport dels més propers. Això ha estat sempre així, i difícilment ho canviarem. La perspectiva de l’arribada de la vacuna encara afegeix més desconcert a la situació, i posarà sens dubte la ja anomenada “bombolla de Nadal” al límit. Més que mai haurem de ser conscients de tot el que ens hi juguem: la nostra vida i la de tothom.