“El meu llibre és, en una petita part, un homenatge a la meva família i a la meva feina”

sdr
Avatar
07/08/2020 - 08:30h

Entrevistem Elena Olesa, guanyadora de la 5a edició del Premi de novel·la curta Celler de Lletres amb la seva obra ‘Rabassa Morta’

Elena Olesa Muñoz (Sant Sadurní d’Anoia, 1975) és llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Dedica la vida professional al món del vi i ha treballat en diferents cellers del Penedès (actualment, ho fa a Juvé & Camps). S’ha format àmpliament en l’àmbit de la viticultura, l’enologia i el màrqueting, i ha cultivat també el vessant social de l’ofici des de diversos espais, com el Tasting Queens o Cal Feru Eno-Club. Amb ‘Rabassa morta’, una novel·la ambientada en els problemes de la pagesia a Sant Sadurní durant el segle XIX amb l’arribada de la fil·loxera, debuta com a novel·lista guanyant el 5è Premi de novel·la curta Celler de Lletres. La presentació del seu llibre havia de ser el 12 de març, però a causa del confinament, finalment l’acte es va fer el passat 22 de juliol a la Fassina de Can Guineu.

Com va ser la presentació, finalment, del seu llibre?
Era l’inici del Sant Jordi d’estiu i va anar sorprenentment bé, malgrat que la situació no convida als actes. Tot i això, la veritat és que l’acollida va ser molt bona i em vaig sentir molt abrigada

PUBLICITAT

És la primera persona del Penedès que guanya el premi de novel·la curta Celler de Lletres.
Sí. Fa gràcia perquè Sant Sadurní no deixa de ser petit. Tot el procés del concurs és anònim, i quan van saber qui havia guanyat es van quedar parats en veure el meu nom.

Per què va decidir presentar-se a aquest concurs?
De fet, va ser una juguesca. Jo no soc escriptora professional ni amateur, però m’agrada molt llegir i em dedico a la comunicació. Tot va venir perquè la meva mare és membre del Celler de Lletres, el club de lectura arran del qual es va crear el concurs, i ella m’animava a participar-hi. Mig en broma mig de debò, vaig dir que l’any que ve guanyaria i que m’haurien d’acompanyar a buscar el premi. Llavors, per un punt d’orgull, vaig decidir fer-ho.

Com és la sensació d’escriure un primer llibre i que aconsegueixi un premi?
Escriure va ser una sensació molt agradable. Jo tenia una idea, però no estava desenvolupada. Al final el procés va ser en un temps rècord, ja que en dos mesos ho vaig fer tot. Em va agradar molt la sensació –que no sé si tenen els escriptors professionals– com si els personatges mateixos m’anessin explicant la història. Anava pel carrer i pensava: “Els personatges es trobaran amb aquesta situació”. Esperava arribar a casa per posar-me a escriure, transmetre tot allò que tenia al cap, i semblava màgic. Guanyar un premi és fantàstic perquè no és gens senzill escriure, i tampoc que t’ho publiquin. El més bonic és poder tocar un exemplar del llibre, veure que és real.

Com ha estat el procés de documentació per escriure la història? Ha sigut senzill?
M’he documentat poc, perquè tenia l’avantatge que durant molts anys he estat treballant en l’àmbit de comunicació de cellers del Penedès. Sempre ha estat un tema que m’ha apassionat, i m’he format amb cursos al llarg dels anys. Volia plasmar una mica aquesta visió més didàctica. Com que el llibre està centrat en un temps històric concret, sí que vaig buscar informació per confirmar que no deia cap bestiesa. Però al final, jo soc sadurninenca i la història passa a Sant Sadurní. Hi ha molt de coneixement propi.

PUBLICITAT

Com ho ha fet per lligar l’argument i la circumstància històrica?
La situació històrica em venia per un tema que a mi sempre m’ha cridat l’atenció. Quan parlem de mitjans del segle XIX al Penedès tots pensem en les conseqüències de l’arribada de la fiŀloxera i ens oblidem que aquest problema va ser el principal, però en va arrossegar d’altres. Un és els contractes perduts dels pagesos que treballaven amb acords de rabassa morta. Vam triomfar contra la fiŀloxera, però uns en van sortir més ben parats que altres.

Què aporta la seva formació en Ciències Polítiques a una novel·la de sentiments en el context d’una crisi social com la de la fiŀloxera?
Jo crec que la meva formació m’aporta la part reivindicativa, el fet de reivindicar el patiment dels pagesos. Jo soc llicenciada en Ciències Polítiques, però mai he exercit com a tal. De seguida em vaig decantar cap al món del vi, que al Penedès el portem a la sang. Potser sí que la formació en enologia i viticultura m’ha ajudat més, però suposo que tot hi ajuda.

A l’hora d’escriure creu que és necessari reflectir alguna experiència pròpia?
Jo crec que sí. Havia sentit algun escriptor que deia que el més fàcil és escriure sobre allò que coneixes, i jo també ho penso. M’ha facilitat la feina a l’hora d’ubicar la situació, el lloc, la manera de fer dels personatges. En alguna petita part és un homenatge a la meva família i la meva feina. Al final, tires de la teva experiència, de coses que has viscut o t’han explicat.

Continuarà escrivint? Té algun nou projecte al cap?
La experiència va ser molt xula. Jo sempre deia que això d’escriure no feia per a mi, perquè soc molt mandrosa, però no em desagradaria tornar-ho a fer. Soc de reptes. M’han de punxar i han de venir les muses, a veure si m’inspiren. Ara mateix no tinc res plantejat, però no se sap mai.

També et pot interessar

Comentaris