“Si ets immigrant, però blanc i ric, no passa res; ara bé, si ets pobre i negre, estàs perdut”

Judit Benages
19/06/2020 - 06:00h

Aquesta setmana entrevistem Fatou Secka, que és cofundadora de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent de Vilafranca

Procedent de Gàmbia, Fatou Secka va arribar a Catalunya l’any 1974, així que es podria dir que ha viscut gairebé sempre en terres catalanes.L’any 2004 es va traslladar a Vilafranca.

Mare de cinc fills i àvia de tres nets, Secka apunta somrient que creu que tothom la pot considerar catalana perquè a Catalunya ha tingut fills, ha plantat un arbre i també ha escrit un llibre. Amb ella hem volgut parlar del fenomen del racisme i de com estan vivint la situació col·lectius com la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent de Vilafranca, de la qual és cofundadora. També és presidenta d’un equip de sensibilització contra la mutilació genital femenina i membre de la Unitat Contra el Racisme i el Feixisme a Vilafranca, entitat amb qui va organitzar a Vilafranca una concentració de suport al moviment “Black lives matter” (La vida dels negres importa).

PUBLICITAT

Quan i com va arribar a Catalunya?
Vaig venir l’any 1974 per reagrupament familiar.

Va ser fàcil, la integració?
No. Va ser molt difícil. No tenia xarxa social ni cap mena de noció de l’idioma.

Ha tingut cinc fills i tres nets. La seva integració ha anat menys complicada?
¿Els catalans nascuts a Catalunya necessiten integrar-se? Són fills de pares estrangers, però no són immigrants. Als seus pares els van exigir una integració, que és una altra forma de racisme, perquè la integració és cosa de dos i es basa en el respecte mutu i la complicitat.

Forma part de la Unitat Contra el Racisme i el Feixisme a Vilafranca. És necessari un coŀlectiu així, a la vila?
Sí, i tant. El que fem nosaltres és lluitar contra el racisme des de la unitat.

Es va crear arran d’algun fet concret?
No, sinó com a forma de prevenció i de sensibilització. El que volem és estar preparats, també, per poder actuar si algun moment veiem alguna actuació o actitud racista.

Diria que Vilafranca és un municipi racista?
A mi no m’agrada classificar la gent ni etiquetar-la, però a Vilafranca sí que hi ha racisme. A més, és un racisme de classe, com a molts altres llocs, ja que si ets immigrant, però ric i blanc, no passa res, igual que si ets immigrant i negre, però ric. Tampoc pateixes el racisme. Ara, si ets immigrant però negre i pobre, estàs perdut. Hi ha una fòbia que no entenc a la pell negra, tot i que molts parlem català perfectament. A Vilafranca és difícil generar una xarxa social diferent a la d’altres immigrants.

És una vila tancada?
El punt de partida del racisme és l’exclusió social, que es pot veure quan seguim denominant immigrants les persones que porten més de 45 anys aquí. La realitat és que hi ha moltes persones que pateixen exclusió social i, la majoria, pateixen una exclusió extrema. Per mi Vilafranca és una vila tancada, tot i que també he de dir que hi ha persones que s’acosten a nosaltres i ens volen conèixer de manera sincera i amb respecte. Ara bé, la gran majoria no s’apropen a tu pel simple fet que ets negre, i no tenen cap inconvenient a dir-ho o, si més no, a no dissimular que els incomoda la teva presència.

De debò?
Sí. A mi, per exemple, m’han arribat a negar veure un pis de lloguer pel fet de ser negra. Tinc papers, nòmina i contracte i, per tant, complia tots els requisits demanats. Però un cop vaig arribar-hi, no em van deixar pujar. Hi ha gent que criminalitza els immigrants pel simple fet de ser-ho, tot i que la gran majoria de nosaltres treballem incansablement perquè ens puguin identificar com a catalans. A vegades sovint la gent es sorprèn quan veu nens petits fills d’immigrants que parlen un català perfecte.

PUBLICITAT

Quan no hauria de ser així…
Esclar! Si la gran majoria han nascut aquí! I tu ja els pots repetir una i mil vegades que han nascut aquí, però no t’escolten. No et fan ni cas, i només creuen que els han de felicitar per parlar en català. Només els importa el color de la pell i no els interessa saber quins valors culturals pot aportar al país aquella persona.

Què és el que costa més d’aconseguir?
Tot el que té a veure amb el benestar o les necessitats bàsiques. Si per a un blanc hi ha coses que són difícils, per a un negre aquestes mateixes coses són impossibles.

Com valora que a Lleida es negui l’allotjament als temporers, tot i pagant?
És terrible. Nosaltres no venim a prendre la feina, com molta gent es pensa, sinó que sovint fem la feina que ens donen i la que els que han nascut aquí no volen, i això també és una mostra de racisme. Participem i coŀlaborem en l’economia, però no tenim els mateixos beneficis ni contraprestacions. I, a més, estan molt mal pagats. La gent que ve, ve a treballar, i si ningú fa res per aturar aquesta bogeria que està passant allà, al final el que hi haurà és més misèria. Els temporers immigrants també són persones, i no podran aguantar les condicions infrahumanes a les quals estan sotmesos. A mi, com a societat, això em fa molta por, i crec que ens ha de fer reflexionar sobre quina mena de persones som.

Fatou Secka convida tothom a participar en la concentració de dissabte a la tarda a Vilafranca

També et pot interessar

Comentaris