“El més important en el confinament és el compromís personal i no caure en el sedentarisme”

Xavi Gonzàlez
04/04/2020 - 11:00h

Entrevistem Adrià Cabezas, coordinador d’activitats del Complex Esportiu Aquàtic de Vilafranca

Adrià Cabezas és actualment el preparador físic del primer equip del Club Patí Vilafranca. Maratonià d’asfalt i muntanya, ciclista i esquiador de muntanya, és tècnic superior esportiu i entrenador personal. Treballa com a coordinador d’activitats del Complex Esportiu Aquàtic de Vilafranca. Hi hem parlat sobre la preparació física dels esportistes en aquests dies de confinament.

Com es pot mantenir en forma un esportista estant confinat tants dies?
Sobretot amb molta força de voluntat i ajudant-se d’una planificació setmanal, sigui creada per un mateix o idealment guiada per un professional. Ha de ser una rutina realista i ser el més estricte possible en el seu compliment. El més important és el compromís personal, ja que és molt fàcil caure en el sedentarisme.

Hi ha diferències en els exercicis a fer segons l’esport que es faci?
Sí, tot i que aquí ja hi entra l’espai i el material del qual cadascú disposi. Ara mateix, i en aquesta situació actual de confinament, el més important és mantenir-se actiu i mantenir el to muscular en termes generals, sense ser molt analítics. En el cas de l’hoquei, nosaltres ho fem tot, o gairebé tot, amb els patins posats, i en aquesta situació no tothom pot posar-se els patins a casa i entrenar-se. Serà més difícil mantenir el nivell de càrdio que teníem abans de confinar-nos, però avui en dia amb els entrenaments HIT (és a dir, d’alta intensitat) ho podem aconseguir bastant. A més, per treballar el to de les cames, si no disposes de material però vius en un edifici d’unes quantes plantes, pots posar-te a pujar i baixar escales. D’aquesta manera mantens la capacitat cardiopulmonar i el to muscular del tronc inferior.

PUBLICITAT

Un cop s’aixequi el confinament, quants dies caldria entrenar per poder competir amb normalitat?
Aquesta és la pregunta de la qual tots voldríem saber la resposta, però nosaltres comptem que si s’aixeca el confinament i es reprèn la competició necessitarem una minipretemporada per tornar-nos a posar a un nivell acceptable per encarar el tram final de la temporada. Sent optimistes, els jugadors farà com a mínim un mes i mig que no s’hauran posat els patins, i això requerirà una readaptació que comptem que com a mínim serà d’unes dues setmanes.

Quins riscos comportarà per als jugadors tornar a la competició després de tants dies aturats?
Evidentment, les lesions. Tenint en compte que tornarem a començar a un ritme alt després de tant de temps parats i comptant que ens trobem en un tram de la temporada que hem de rendir al màxim, serà difícil no tenir en compte aquest risc.
De totes maneres, la idea és aprofitar aquest temps a casa perquè els jugadors segueixen preparant-se i els lesionats es recuperin. I a la tornada als entrenaments, fer un treball específic per tal d’afrontar amb garanties el tram final de la temporada

L’alimentació és una part important per ajudar el cos a estar en forma?
És l’altra part més important, per no dir, la més important, l’alimentació no només és la nostra font d’energia, sinó que depenent del que mengem un dia podem tenir més o menys ganes d’entrenar, ja no parlo de rendiment, eh, parlo d’estat d’ànim.
Per tant, d’aquesta manera ja ens fem una petita idea de com n’és d’important l’alimentació. De fer-ho bé a no fer-ho tan bé, hi pot haver molta diferència en el rendiment dels jugadors, en les lesions, en el seu estat d’ànim…

PUBLICITAT

Com s’imagina la preparació física dels equips en el futur?
No he anat tan enllà encara, el que si què tinc clar és que aquest confinament ens haurà canviat a tots i ara valorarem més les petites coses, el fet d’estar amb els “nostres”, el temps per nosaltres, estar a casa, etc. Pel que fa a la preparació física, fins i tot parlaria de l’activitat física en general, ja que crec que canviarà pel que fa al valor que li assignem, m’explico: Ara, la gent ha vist que en l’àmbit individual pot seguir fent coses, però per mi el més important ha estat que s’han adonat que el seu entrenador de sempre també hi pot ser ara encara que no hi sigui físicament. Aquest serà l’aspecte més rellevant, penso, ja que ara, sigui per força o per voluntat pròpia, durant el confinament la gent s’haurà familiaritzat amb una tecnologia que et podrà permetre rebre pautes del teu entrenador a través de diferents canals, videotrucades, telèfon o fins i tot rebre entrenaments per email! Això permetrà seguir en contacte amb els professionals de l’esport perquè aquests segueixin exercint la seva professió, com fins ara…i fins i tot ampliant el ventall.

Per als que no són esportistes però també estan confinats, quin és el millor remei per mantenir-se en forma?
L’organització és la base de tot, tal com he dit abans el millor de tot és mantenir-se actiu, i per a portar-ho a terme el més important és planificar-nos bé, siguem o no siguem esportistes, però com a essencial és la predisposició per tal d’aconseguir-ho. Pujar i baixar escales, caminar per la casa, sempre que sigui possible, exercicis amb el teu propi pes, etc.
El teu gimnàs de referència segur que ha penjat a les xarxes socials reculls d’exercicis o coses que pots fer, classes virtuals i/o en directe, o també tens l’opció de posar-te en contacte amb un professional per tal que et doni algunes pautes.
Són moltes hores a casa, hi ha temps per tot! L’important és establir una rutina diària que t’ocupi el teu temps de forma activa mental i físicament.

Podrien haver-hi seqüeles passar un mes tancat a casa sense fer cap tipus d’esport?
Evidentment si fas esport, és més difícil caure en dinàmiques negatives, ja que l’esport no tan sols fa que estiguis bé físicament i millora la qualitat física i de l’organisme, sinó també, ajuda a dormir millor, afavoreix relacions socials, millora la salut mental, fomenta el positivisme, etc. Són factors molt preuats tenint en compte en la situació que ens trobem.

També et pot interessar

Comentaris