Neix una plataforma amb l’objectiu d’aturar l’activitat a les pedreres de Clariana
La Plataforma CAPEC també demana la restauració de les zones destruïdes per l’activitat extractiva i exigeix la protecció del Parc del Foix, actualment amenaçat
Aquesta setmana s’ha presentat públicament la Plataforma CAPEC (Plataforma per la Defensa de la Qualitat Ambiental i Paisatgística i la flora i la fauna de l’entorn del Foix). L’entitat està formada per les associacions de veïns de Rocallisa, Valldemar, Montmar i Les Brises de Calafell, Calafell Park, Mas Romeu, així com per diversos veïns afectats dels municipis de Calafell i Castellet i la Gornal, juntament amb organitzacions com Xarxa Vendrellenca i l’Associació per la Protecció i la Defensa de la Natura de Calafell (ENCOAN) i l’Associació de Veïns de Segur.
Plegats, s’han unit en una taula de treball conjunta i ara volen sumar esforços per lluitar amb un objectiu comú: aturar l’activitat extractiva minera de les pedreres de Reverté i OMYA Clariana i aconseguir la restauració de les zones ja destruïdes. De retruc, exigeixen també que es minimitzi l’impacte de les pedreres sobre els habitatges, els serveis i la salut dels habitants de les urbanitzacions contigües, així com sobre l’entorn natural dels boscos del Foix amb la seva flora i fauna, ja que ho consideren part del patrimoni natural de l’Alt i el Baix Penedès i estan disposats a defensar-ho i preservar-ho per a les generacions futures com una part del llegat natural.
Molèsties nombroses
En nom de la plataforma, Miguel Suter destacava que les dues pedreres que hi ha actualment a la zona (i que van iniciar l’activitat extractiva als anys seixanta) provoquen molèsties als veïns de les urbanitzacions de Rocallisa i Valldemar. “Constantment hi ha voladures, pols en suspensió i el pas de camions, que malmeten els camins agrícoles”, explicava Suter. La plataforma també denuncia que amb la segona fase d’extracció, posada en marxa ja fa temps, l’expansió de la pedrera pot aproximar-se als nuclis habitats, i en aquest sentit demanen que es respectin les distàncies que marca la llei.
Igualment, també explicaven que hi ha una ordenança municipal que marca un límit de 200 metres però tenen dubtes sobre si es compleixen. Aquests dies, han explicat, han mantingut contactes amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, però el següent pas que volen fer és asseure’s en una taula amb les direccions de les pedreres i l’administració per tal de conèixer de primera mà quines són les pretensions de futur de les dues empreses i ser-ne un interlocutor vàlid.
