“L’escriptura m’ajuda a donar més sentit als meus dies del que en principi tenen”

Xavi Gonzàlez
14/12/2019 - 11:00h

Entrevistem Agnès Esquirol, guanyadora del III Premi Anna Maria de Saavedra

Aquesta filòloga i professora de Sant Joan de Mediona va ser la guanyadora del tercer Premi Anna Maria de Saavedra, que convoquen la llibreria La Cultural i Edicions i Propostes Culturals Andana amb un recull de contes titulat ‘Coses sublims’. Doctora en Lingüística per la Universitat de Barcelona, en aquest àmbit ha publicat l’assaig “Elogi de la vaguetat lingüística” (Pagès editors, 2011). Ha col·laborat amb el suplement cultural del diari ‘El Punt/Avui’ i ho fa regularment amb el setmanari gratuït ‘La Fura’. ‘Coses sublims’ ja es pot trobar a qualsevol llibreria del territori de parla catalana.

Què li va suposar, personalment, el fet de guanyar el Premi Anna Maria de Saavedra?
Em va suposar la satisfacció del reconeixement que obtens i la possibilitat de publicar, cosa que avui dia, tal com estan les coses, és molt difícil.

A què es deu el títol de ‘Coses sublims’?
A mi m’agraden els contrastos, i penso que aquest títol és un bon contrast perquè està format de coses, una paraula molt vaga on hi cap tot el que s’hi pugui posar. I al costat hi té un adjectiu que sembla que tot just acabat de dir s’enlairi cel amunt. Per mi aquest contrast per començar ja em feia molt el pes. I també perquè allò sublim és allò que et deixa molt bocabadat, sublim per la grandesa que té, per la immensitat, per la gran bellesa, i que quan ho trobem pel camí la resposta sovint que donem com a humans és el silenci, perquè ens supera i ens traspassa d’una manera tan flagrant que ni les rialles, ni les alegries, ni el plor gairebé hi tenen cabuda.

PUBLICITAT

Els tres contes mantenen algun lligam entre si?
Els tres contes parlen de coses molt senzilles, però que per mi també són sublims. Allò sublim no està renyit amb la senzillesa, en absolut, i un gest o una paraula poden ser també coses molt sublims. I una de les coses més sublims que tenim les persones és el llenguatge, i el fil conductor d’aquests contes en gran part és el llenguatge o la manca del llenguatge o la malaltia del llenguatge.

Quins temes tracta en aquesta obra?
Un dels temes que tracto és el poder de les paraules, la seva meravella i com ens afecta en el dia a dia, encara que nosaltres no ho percebem d’immediat o no ens n’adonem, quan hi som. La paraula escrita com a refugi i salvament. En un altre conte el llenguatge també hi té molt a veure perquè tracta sobre l’Alzheimer, aquesta anomalia que afecta moltes àrees de l’ésser humà, però el llenguatge també.

L’Alzheimer ha format part de la seva vida personal?
Jo tenia una àvia que en l’última fase de la seva vida va tenir Alzheimer. Ara visc amb la meva mare, que també té aquesta malaltia en un estat bastant agut, i l’estic vivint en primera persona.

Quina opinió li mereix el premi que ha guanyat, que fa tres anys es convoca amb l’objectiu de publicar obra inèdita amb el segell penedesenc?
A mi em mereix molta més admiració que no pas qualsevol altre Planeta, perquè els premis que són grans i que tenen molta difusió de vegades són una mica foscos. A vegades sembla que tot quedi entre gent més mediàtica o que pugui tenir més contactes. El món de la publicació és un xic difícil, però aquest premi a mi em desperta més empatia perquè sempre he pensat que hi ha molta gent que escriu i que té coses a dir i que algun dia els agradaria que algú els sentís, però com que són gent anònima costa més que algú hi pari atenció.

PUBLICITAT

A banda de la docència, escriure és la seva altra dedicació?
La docència és la part que més m’ocupa, però després el que m’ocupa més és llegir, i no escriure. Jo llegeixo i escric, per aquest ordre. Un dels meus neguits no és no poder arribar a escriure el que vull escriure, sinó no poder arribar a llegir tot allò que voldria llegir.

Vostè és mestra de secundària. Creu que els seus alumnes llegeixen prou?
No està tan bé com ens agradaria perquè en un món on la immediatesa prima tant, on tot va tant de pressa, amb les noves tecnologies, aquest món crida molt l’atenció. Els joves hi cauen molt de pressa, s’hi emmirallen molt i s’hi deixen anar. La lectura està als antípodes de tot això perquè necessita un tempo més lent, una contemplació, una quietud, un silenci… i tot això és molt lluny d’aquesta voràgine que vivim tots. I això afecta.

L’escriptura l’estimula?
Sí. M’ajuda a donar més sentit als meus dies del que en principi tenen

També et pot interessar

Comentaris