Ingovernables, mentiders i corruptes

23/11/2019 - 09:26h

Jordi Parellada

Que estem vivint temps convulsos i històrics –per la rellevància dels fets– ja fa temps que ho dic. La repetició de les eleccions al Congrés n’és un exemple. El resultat ha estat allò que semblava més obvi: una rèplica de l’abril desplaçant-se alguns vots d’un partit a l’altre, però, al cap i a la fi, ningú obté una majoria suficient i caldran pactes multibanda per poder governar.

N’hi haurà que hauran de minvar l’orgull, empassar-se algun gripau i alguna frase de campanya. Potser és que jo soc diferent i crec en l’honestedat de les persones i em remou –i no entenc com es tolera– quan un polític es desdiu fàcilment del que ha estat dient dies abans, simplement al·legant que allò ho havia dit “en campanya”. Com si durant les campanyes fos el més normal i es pogués enganyar a qui fos.

Per altra banda, continuem envaïts per les forces de seguretat de l’Estat. Deu ser que fa dos anys van poder “passar-s’ho bé” estovant persones pacífiques i ara ja en tenien el mono. Tot i així, el tsunami els deu haver deixat desconcertats altre cop –a mi també– muntant un escenari de debò, amb tots els detalls de llums, so i actuacions, i tota la intendència necessària per passar uns dies a la intempèrie (cuines, lavabos, tendes, etc.). I al bell mig de l’autopista, frontera amb França! Chapeau!, que diuen els francesos.

Un altre fet que em fa sospitar que no serà intranscendent és aquest nou judici polític a l’independentisme. Ara amb l’acusació de desobediència al MH president Torra per defensar la llibertat d’expressió i mantenir el llaç i la pancarta a favor dels presos polítics i exiliats al Palau de la Generalitat durant el període electoral. La Fiscalia li demana 20 mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000€ i l’acusació popular, és a dir, Vox, 24 mesos i 72.000€.

I és que cada vegada que llegeixo un article, escolto la ràdio o miro el vídeo de les seves declaracions, més convençut estic que el franquisme i el retorn a l’època fosca passada és més vigent que mai. Sens dubte no es va fer neteja quan tocava. Recordeu que el “Tribunal de Orden Público” franquista va ser un simple canvi de nom col·locant els seus membres al TS i a l’AN quan “teòricament” es feia el pas a la democràcia.  

La mateixa connivència de l’Estat per l’existència d’aquest partit feixista, de totes les fundacions que enalteixen el franquisme, d’una exhumació i trasllat de restes amb honors d’estat tolerades per un govern anomenat socialista i amb misses enaltint les “virtuts” de quan el cadàver caminava presagien una necessitat imperiosa de revolta.

El que digui Amnistia Internacional ara els importa un rave i sembla inclús que els vagi bé que coincideixi amb la trama de corrupció política més gran de la història recent a l’Espanya postdictadura amb una malversació d’uns 700 milions d’euros de fons públics i una vintena de persones condemnades (només una a presó, inicialment per 6 anys).

Preparem-nos, doncs, perquè fa fred i a sobre, ara, apugen el preu del butà.

També et pot interessar

Comentaris