“El moviment dels joves viticultors ha estat com un 15M de la pagesia”
L’Eudald Planella s’ha convertit en la veu dels joves pagesos del Penedès. Ell va ser qui dimecres, després de la lectura del manifest dels sindicats davant de l’INCAVI, va dir que ja n’hi ha prou. Que ja està bé de callar.
Des que va pujar a les escales de l’edifici de l’administració, els moviments en la crisi del preu del raïm han estat continus. Primer la reunió amb el director general de l’INCAVI, Salvador Puig, després la trobada amb Freixenet i ahir amb la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà. Ara, l’objectiu dels joves és aconseguir que la societat es faci seu el conflicte pagès.
Vostè va ser a la reunió amb Freixenet.
Sí, hi vaig participar, i he de dir que la sensació que en vaig treure és que ens van menystenir. Esperàvem una proposta, i aquesta no hi va ser.
I ara què s’ha de fer?
Seguir amb la mobilització, que sigui permanent. Al final, el que hem d’aconseguir és que la societat sigui conscient del problema amb què ens trobem. Perquè no oblidem una cosa, no només som nosaltres els que ens juguem el futur, sinó que el que està en joc és un del de territori.
Això va dir davant la seu de l’INCAVI.
Aquell dia va canviar les coses. Després que es llegís el manifest, els pagesos no marxaven de la plaça. I vaig pensar que havíem de fer alguna cosa més. La gent feia cara d’insatisfacció. Per això vem proposar l’assemblea de divendres, per donar veu als viticultors no l’han tingut.
I perquè fer-la a la plaça de la vila?
Perquè si l’haguéssim fet en un lloc tancat no hi hagués hagut tant de ressò. Hem de ser valents, i dir les coses que passen. No podem callar i fer veure que tot va bé, perquè hi ha molta gent que s’hi juga el pa.
I els joves el futur.
Sempre es queixen que al camp no hi ha relleu, que som pocs els que ens incorporem a les explotacions agrícoles, però amb aquest escenari, què es pot esperar? Jo vaig començar fa dos anys amb la vinya, a casa ningú s’hi havia dedicat abans, i sóc l’únic pagès que queda a Vallbona d’Anoia. El departament d’Agricultura em va donar una ajuda per iniciar el projecte, que ara hauré de fer servir per viure. Així no hi ha viabilitat possible.
S’han fet les coses molt malament.
Durant molts anys s’ha apostat per produir molt, i al final això ha petat als morros de tots. Però hi ha gent que està fent les coses com cal. Hi ha moltes empreses que pagaran un preu digne pel raïm aquesta campanya, i hem de fer que la gent ho vegi.
I com es fa això?
Doncs amb actuacions concretes. Després de la verema, si no s’arregla el conflicte, proposarem mesures per assenyalar els cellers que no paguen preus justos. Que els consumidors ho sapiguen, i amb aquesta informació, que decideixin.
Heu hagut de sortir els joves perquè hi hagués actuacions més dràstiques.
Ha estat com un 15M de la pagesia. Ja en tenim prou d’immobilisme. Hi ha viticultors que tenen por de dir les coses, perquè depenen d’aquests grans cellers. Però el que hem d’intentar és que la situació canviï. I parats no ho aconseguirem.
Ara teniu la societat de part vostra.
Sí, hi ha hagut una molt bona resposta de la gent, i molt ràpida. Hem quedat parats de les coses que han passat en tan pocs dies. Que segueixi així.
