“No sabem els noms de qui construïa els rellotges de sol”

Ricard Vinyals
05/08/2019 - 11:46h

Entrevista a la vendrellenca Mireia Mercadé, autora del llibre ‘Rellotges de sol a la demarcació de Tarragona”

Tot i que es va graduar com a dissenyadora industrial, Mireia Mercadé treballa a la rellotgeria que la seva família té a prop de la plaça Vella del Vendrell. Al punt neuràlgic de la capital del Baix Penedès i tocant un element, el dels rellotges, l’afició pels quals la va portar a escriure un llibre sobre els rellotges de sol que hi ha a la demarcació de Tarragona. Editat per la Diputació de Tarragona en el marc de la Col·lecció Difusió Cultural, es va presentar dimarts 30 de juliol al Museu Deu del Vendrell. Mercadé està molt vinculada a la societat vendrellenca, atès que canta al Cor Zóngora –i també a la Polifònica de Vilafranca–, és membre del col·lectiu dels Amics de l’Orgue del Vendrell i també va ser fundadora del ball del Lleó del Vendrell, on encara participa.

Per què fa de rellotgera?
Perquè segueixo la feina que ja van fer un besavi i l’avi i que fan el pare, la mare i la meva germana. Vaig començar l’any 2008.

Què li agrada més de la seva feina?
Tractar amb la gent i ajudar el pare a reparar maquinària de gran format, com els rellotges de campanar. M’apassionen els rellotges. Quan conec algú, per exemple, de seguida miro, de manera inconscient, el rellotge que porta.

Quin tipus de rellotge prefereix?
Els mecànics, tant de corda com automàtics.

Com sorgeix el seu llibre sobre rellotges de sol?
Quan feia batxillerat a l’IES Baix Penedès, l’any 2003, vaig fer un treball de recerca sobre els rellotges de la comarca. Vaig parlar de tots els conceptes relacionats amb un rellotge de sol, el mètode constructiu, els gràfics i els càlculs matemàtics i, finalment, vaig fer una recerca de tots els que hi havia al Baix Penedès. L’equip directiu de l’institut em va proposar d’anar al Concurs Llavor de Lletres i el vaig guanyar, el 2004. Al cap d’uns anys, el 2012, la Diputació em va parlar de fer un opuscle amb tots els rellotges de la demarcació i, per tant, vaig ampliar força aquell treball. Tot i que ha sortit ara, el vaig acabar el 2017.

Què hi podem veure, al llibre?
Hi ha una part sobre què és el temps, la història dels rellotges de sol, l’explicació de l’hora solar verdadera, la durada del dia i aspectes que cal tenir en compte abans de construir el rellotge. I també hi ha les parts d’un rellotge de sol, els ornaments i llegendes, què és l’ofici de quadranter, qui fa el rellotge, i una menció al rellotge del Portal de Porrera, el més complex de la província. I, esclar, tots els rellotges hi apareixen referenciats amb la seva ubicació, l’estat de conservació i si tenen o no llegendes escrites.

Quants n’hi ha?
Al llibre en surten 352, tot i que després d’acabar el llibre encara n’he trobat algun més. I només al Baix Penedès n’hi ha 104.

Els ha vist tots al seu lloc?
Sí, tot i que alguns estan en llocs actualment de molt difícil accés. Per documentar-los potser he fet més de 10.000 quilòmetres.

Quin és el municipi del Baix Penedès que en té més?
El Montmell, amb 25, i Sant Jaume dels Domenys, que en té 20.

Hi troba alguna explicació?
Coincideix amb el fet que són els termes on hi ha més masies. Moltes fins i tot tenen dos rellotges de sol, un per marcar l’hora al matí i l’altre per a la tarda.

Se sap per què no hi ha masies sense el seu rellotge de sol?
Perquè sorgeixen de la necessitat de mesurar el temps, i els pagesos necessitaven saber, per exemple, l’hora per collir i fer altres feines del camp. Com més diners tenia la família, més rellotges posava.

PUBLICITAT

Com és?
Perquè fer un rellotge de sol era molt car. Calia contractar un quadranter, que era una persona que tenia nocions de gnomònica (la ciència que estudia com s’han de construir i els aspectes tècnics dels rellotges de sol), arquitectura, astronomia, dibuix, pintura i matemàtiques.

O sigui que era més difícil saber tot el que calia fer abans de construir-lo…
Si tens clar on va, la latitud del lloc, l’orientació de la paret on va i la mida del quadrant que vols fer, que pot ser circular, en forma de mitja llunya, amb els números pintats a la paret, etcètera, la construcció en si no és difícil.

Hi ha quadranters coneguts?
No, perquè no signaven el rellotge. Ara bé, hi ha estils de rellotges significatius que ens fan pensar que els va fer una mateixa persona. Per exemple, el de la Casa Gran d’Aiguaviva, d’un any indeterminat del segle XVIII; el de Cal Soldat de la Vall de Sant Marc (1778) i el de Can Gatell de Sant Jaume (1773). Serien els més antics del Baix Penedès.

Què acostuma a veure’s als motius decoratius?
Gent que està contenta i balla, motius florals i de feina del camp, a la vinya; o més motius mariners en el cas de Calafell, per exemple. I a tots hi ha la campaneta de les 12, l’hora de l’àngelus.

Què valora més en un rellotge de sol?
El seu aspecte, i si està en bon estat. Els que m’agraden més són els antics, perquè estan més ben calculats, es mantenen perfectament i perquè acostumen a tenir un significat i estan pensats pel lloc on són. Ara bé, a vegades et trobes que hi han posat un balcó a tocar, que van pintar tota la façana de blanc, com va passar a Calafell, o que a Marçà hi hagi un rellotge orientat a nord, que és obvi que no funcionarà mai.

També et pot interessar

Comentaris