Els aforismes i les pautes de vida

17/06/2019 - 12:54h

Ramon Marrugat Cuyàs

Diuen que la concisió dels tuits ha afavorit un renaixement dels aforismes, en ésser sentències que, amb bones dosis d’enginy, basen en la brevetat i sense argumentar, la proposició d’una norma científica, filosòfica o moral.
Tanmateix, no és pas que haguessin desaparegut, sinó que, ans al contrari, amaren la vida quotidiana, perquè els aforismes estan dotats d’una pàtina de saviesa que els fa útils en la transmissió de coneixement i de pautes de conducta, tal com feia, per mitjà de rodolins Pau Milà i Fontanals en l’ensenyament de l’art: «Les arts que adulen el vici | no són arts, són vil ofici.» o «L’artista un compost deu ser | d’home de geni i de bé.»

El to imperatiu que demanen els aforismes no n’exclou ni el toc burleta habitual de les sentències de Francesc Pujols, martorellenc d’adopció i de nissaga penedesenca: «Tots els escriptors catalans que escriuen en castellà moren tísics»; ni la ironia de Rodolf Llorens en ponderar «L’hegemonia vilafranquina dins l’hegemonia catalana»; ni tampoc l’estirabot del pintor vilanoví Joaquim Mir: «Val més morir d’un llamp que no d’un càncer».
Del pòsit murri pagès devia venir el que citava el bisbe Torras i Bages de «Comprar sempre i mai vendre», més precisat i esmolat per la memorialista vendrellenca Roser Rovira: «Terra, tanta com en puguis abastar; casa, solament t’hi puguis rebolcar».

Ara bé, els aforismes no són patrimoni exclusiu de personatges famosos, segons evidencia la creativitat popular amb petjades com la que vam recollir a Masllorenç: «La persona que no riu no és una persona sèria», que té el mateix aire d’experiència que els coneguts «Músic pagat fa mal so» i «Feina feta, consell dat», versió penedesenca aquest darrer del més general que acaba dient que «no fa destorb». Cal constatar el deix d’escepticisme de molts aforismes, com en el que va etzibar Pep Jai en produir-se la unió forçada de dues colles castelleres: «Quan ajuntes dues merdetes, l’únic que fas és la merda més grossa».

Els aforismes estan dotats d’una pàtina de saviesa que els fa útils en la transmissió de coneixement

Els aforismes porten remei per a tots els mals, tal com s’extreu del tou que del folklore penedesenc en va recollir l’olerdolenc Pere Sadurní: «La marialluïsa, el païdor allisa»; «La menta, la gana augmenta»; «Si tens mal de queixal, arrels de panical»; «Si vols la dona sana, dona-li valeriana» …

PUBLICITAT

Això sí, cal parar compte amb els prejudicis que arrosseguen, des dels de la rivalitat local als de la xenofòbia i, molt nombrosos, els de la misogínia: «La nou i la dona, la que més calla, és la bona», tot i que els contrarestin d’altres com el que diu «No et fiïs de cap home que porti nas a la cara».

També et pot interessar

Comentaris