“Tots els instruments tenen un pes important però la bateria és la base i el ritme de la cançó”

Xavi Gonzàlez
16/05/2019 - 15:13h

Sergi Torrents, jove quintinenc de 24 anys que diumenge s’estrena a casa amb el concert que Joan Rovira fa a l’auditori de Vilafranca de presentació del seu darrer disc “Dies millors”.

És professor de música en l’especialitat de bateria, percussió, llenguatge musical i combos, a l’escola de Música Mossèn Pla de Sant Quintí de Mediona és el bateria i percussionista de molts grups musicals. Entre ells, Cesk Freixas, Original Jazz Orquestra Taller de Musics, Eina, Sidral Brass Band, Derrumband, Fito Luri i Acustiquem.

Per què es va decidir per la bateria?
Crec que sempre ho he portat a la sang. Els meus pares m’han explicat que de ben petit, mentre tots els nens estaven jugant, em quedava bocabadat mirant el bateria del concert al poble. M’hipnotitzava. També recordo que amb la resta dels petards que trobava per terra em feia les meves baquetes. Amb cinc anys els reis em van portar la primera bateria, una de plàstic i cada any en venia una de nova. Vaig començar sent molt autodidacta escoltant música i mirant vídeos i, a partir dels 10 anys, vaig començar classes.

La bateria és l’instrument més complicat de tocar?
Tots els instruments són complicats de tocar. La bateria té una cosa que també passa amb el piano i és que des del primer moment que et poses a l’instrument aquest ja sona, cosa que no passa amb un violí o una trompeta amb els quals necessites un treball abans no soni la primera nota. La bateria té una part de coordinació total perquè són les quatre extremitats més el cap i controlar-les totes té la seva dificultat i, a més, s’hi afegeix el físic. Has d’estar en forma.

Ser bateria vol dir saber tocar tots els instruments de percussió?
No. Però sí que ajuda. Al cap i a la fi tot és un llenguatge. En el meu cas m’ha interessat estudiar cajón, percussió llatina i d’altres percussions menors i en un futur m’agradaria estudiar percussió clàssica com el xilòfon. Tot el que és percussió a mi m’agrada molt.

El bateria porta el ritme i la veu cantant d’un grup?
(s’ho rumia una mica). Sí. En general el bateria porta la subdivisió rítmica. Si un bateria funciona, les altres peces sempre ho tenen més fàcil. Ja pots ser molt bon guitarrista o baixista que si el bateria no funciona, el vaixell s’enfonsa. Tots tenen un pes important però la bateria és la base i el ritme de la cançó.

Tocar amb metrònom és una pràctica habitual?
Als meus alumnes sempre els dic, aquest ha de ser el vostre millor amic, una frase que em va dir el meu primer professor. Al principi és com un enemic però has d’aconseguir que sigui el teu amic perquè realment amb els anys ho he anat entenent. Jo estudio tot amb metrònom i ara la majoria dels grups et demanen que toquis amb metrònom perquè hi ha seqüències o les llums estan programades a les cançons i això vol dir que tot ha d’anar molt lligat. Amb això t’estalvies tenir un mal dia tot i que sempre hi ha el perill de voler córrer. A les actuacions has d’estar súper concentrat perquè no pots sortir ni un mil·límetre dels paràmetres perquè si ho fas, tot se’n va tot en orris.

I l’altra deu ser tocar al damunt de cançons?
Ho he fet moltíssim. Penso que és la millor pràctica. Dels 5 als 10 anys vaig aprendre a tocar la bateria tocant a sobre de les cançons i de manera didàctica. Recordo un DVD dels Lax’n’Busto que me l’havia mirat centenars de vegades. Fins i tot, un dia que vaig coincidir amb ells, els vaig explicar que podria tocar la cançó que volgués perquè em sabia tots els ritmes. Als meus alumnes els intento transmetre -més que a escala teòrica, que ja arribarà- el treball d’escoltar i gaudir de la música i deixar-se portar. Tirar de massa teòrica hi ha el risc d’angoixar-se i cal buscar la part més creativa.

Com s’ho fa per ser a tot arreu?
Amb una agenda de paper, no em refio del mòbil. Una gran organització i ser compromès. Quan es trepitgen dates, perquè això passa, em busco un substitut, em preocupo de passar-li les partitures i els àudios. Però sobretot organització.

És molt complicat canviar de registres?
Per mi és com un repte personal. Ara també haig de dir que sóc un amant de la música. Vaig començar de petit escoltant rock i quan vaig començar a estudiar vaig fer molt de jazz, allà on és el llenguatge i l’essència perquè la bateria fa dos segles no existia. M’encanta tocar i tinc el privilegi de fer-ho en una big band de jazz, dirigida per David Pastor i és brutal. A vegades em passa que avui vaig a fer un concert de jazz i l’endemà em toca un de rock dur, però penso que tot m’aporta una part positiva.

Algun referent com a bateria?
Sóc un amant de Buddy Riche, un dels músics més prestigiosos en l’àmbit de la bateria jazzística, reconegut per la seva tècnica, rapidesa i habilitat en els solos. A dia d’avui hi ha molts bateristes molt bons i amb molta personalitat que admiro com Benny Greb, Vinnie Colaiuta, David Garibaldi, Jojo Meyer, Tony Royster JR, Steve Gadd, Dennis Chambers…

Algun consell per aquells que es vulguin dedicar a tocar la bateria?
Paciència, perseverància, dedicació i esforç. Això és una carrera de fons.

També et pot interessar

Comentaris