Carrières de Lumières
Maria Torra
Vilafranca
Poc imaginava que, després de veure l’exposició interactiva de Van Gogh al Port Vell de Barcelona, sense quadres penjats a les parets, projeccions en 3D, espais recreats amb algunes obres on hi pots passejar i interactuar, descobrint la seva vida pel contingut del munt de cartes que es van enviar amb el seu germà, en què va descriure com se sentia, s’inspirava segons on vivia, amb qui compartia l’estudi, com patia, s’emmalaltia i pintava compulsivament quan més malalt estava, aquella experiència fos superable.
Doncs bé, res em podia sorprendre més dissabte passat que l’experiència sensorial més intensa possible de La Nit Estrellada de Van Gogh, quan les parets de les CanterasaBaux de Provence, Carrières de Lumières, projectaven una espectacular posada en escenade visions i perspectives insòlites, convertint l’espectador en un actor immers de l’art, caminant per un espai inaudit, acompanyat per la música al seu pas.
Un vertader repte artístic i tècnic alhora. Diuen que han volgut exprimir l’ànima del pintor, mostrant la seva energia creativa,transmetent allò que ell hauria volgut deixar a la humanitat. Una obertura de camps de blat assolellats, seguida per tons obscurs i ombrejats de la pintura de l’Europa protestant del nord, passa per París i es dirigeix al sud de France on Van Gogh descobrí una nova paleta de colors i llum i on la seva obra guanya intensitat. Un homenatge de la terra on tant es va inspirar el geni ignorat en vida, que morí als 37 anys.
