El retorn dels pactes
11/06/2015 - 09:31h
Per megafonia
Liliana Valencia
Vendrell
Si al Senyor dels Anells a l’alba del cinquè dia havíem de mirar a l’Est, demà, coincidint amb el vigèsim dia després de la celebració de les eleccions, haurem de dirigir la nostra mirada cap a la sala de plens dels nostres municipis on resultarà escollit el nou alcalde o alcaldessa que intentarà dur tota aquella prosperitat promesa durant la campanya electoral al nostre respectiu poble o ciutat.
La diferència més divertida de tot plegat és que mentre que en aquella famosa pel·lícula hom sabia qui havia d’aparèixer a l’horitzó, a la realitat molts de nosaltres desconeixem –si bé que podem intuir– qui s’endurà el primer premi de molts ajuntaments catalans. I és que la cosa no és d’estranyar: el resultat dels comicis municipals fou, en tots els sentits, imprevisible, i les paraules més emprades foren fragmentació i ingovernabilitat.
Un exemple d’aquesta incertesa la trobem a la capital de la comarca del Baix Penedès, on els resultats del passat diumenge 24 de maig deixaren un panorama desolador i complicat en l’àmbit polític: de cinc partits que formaren el consistori durant la legislatura passada s’ha passat a vuit, aconseguint les tres noves formacions (Ciutadans, Som Poble i Sí Se Puede) una representació, respectivament, de tres, dos i dos regidors. Segurament, però, la problemàtica la veurem si senyalem que la força més votada, el PSC, ho ha sigut aconseguint només 4 regidors dels 21 totals que conformen el plenari vendrellenc.
És evident que, en aquest marc, la necessitat de pactar esdevé una necessitat forçosa, però no només per aconseguir que un candidat determinat esdevingui alcalde sinó també per bastir una majoria suficient que permeti governar amb una certa estabilitat durant tota la legislatura. I heus aquí quan al Vendrell han arribat els primers problemes: moltes de les forces emergents s’han decantat ja per apuntar-se al bàndol de l’oposició, esgrimint arguments com la poca fiabilitat que els inspira el partit guanyador o sent conscients que el govern desgasta i que la millor manera de rendibilitzar aquests vots a llarg termini és desenvolupar el paper còmode però fiscalitzador de ser partit opositor.
Demà, però, sortirem de dubtes i tot mirant en direcció a la sala de plens del nostre ajuntament descobrirem aquell que esperàvem s’assembla més a Gandalf o, al contrari, acaba resultant Sàuron.