Ara és l’hora, també per al Penedès

Jaume Casañas

 

Cunit

El temps passa i els esdeveniments s’apropen. Són temps plens d’emocions i de reptes que el país ha de ser capaç de superar i d’estar a l’altura de les circumstàncies.

 

Però no només és l’hora de Catalunya, és també l’hora del Penedès. Sense voler-ho ha coincidit en el temps el major repte per als catalans i el major repte per als penedesencs. Aviat haurà de començar la redacció i l’elaboració del Pla Territorial del Penedès.

Subscriu-te per continuar llegint{payplans}

 

Una redacció i una elaboració que esdevenen clau, un verdader fet històric per al Penedès i per als penedesencs, i una de les últimes, per no dir l’última, oportunitat per tal de constituir un projecte polític per al conjunt del Penedès.

 

Un projecte polític de conjunt que permeti refer la centralitat territorial d’aquestes terres, perdudes ara fa gairebé 200 anys amb les delimitacions provincials. La divisió provincial va suposar una verdadera crisi territorial per al Penedès. La divisió provincial del Penedès representava la pèrdua de la seva centralitat i la transformació perifèrica del territori; una part en relació a la província de Tarragona, i la major part en relació a la província de Barcelona. 

 

La consideració i la conceptualització del Penedès com a territori polític de Catalunya va perdurar quasi 500 anys, de l’Edat Mitjana fins al 1833, i ara en ple 2014 ens retrobem amb la possibilitat històrica de corregir 200 anys de desgavell territorial i d’externalitats negatives per al Penedès. 

Cal destacar, però, la tenacitat penedesenca que durant aquests 200 anys de provincialisme ha pogut mantenir molts lligams a banda i banda de la delimitació provincial. Els usos i costums dels penedesencs s’han pogut conservar i mantenir durant aquests temps, i la continuïtat paisatgística ha ajudat molt també en aquest aspecte.

 

El Pla Territorial del Penedès representa l’oportunitat històrica de recuperar una centralitat perduda, més necessària que mai, i la possibilitat de constituir el Penedès com un territori polític; el futur desplegament de la Llei de Vegueries, ja que s’entén que els àmbits territorials acabaran constituint-se com a vegueries quan la llei es pugui tirar endavant.

 

Totalment d’acord amb el manifest de l’IEP (Institut d’Estudis Penedesencs) per tal que es constitueixi un procés participatiu al respecte de la redacció del futur pla territorial. Cal que la gent hi participi, i sigui conscient del que suposa i suposarà per al nostre futur col·lectiu, en tant que penedesencs.

En més d’una reunió sobre aquest tema, tant a la Fundació Pro-Penedès, com en reunions mantingudes amb la UEP (Unió Empresaris del Penedès), he transmès la meva opinió que no cal perdre temps. Cal fer una síntesi dels treballs que s’han fet en els darrers 5 anys, i el Pla Estratègic del Penedès, realitzat per la fundació Pro-Penedès, n’és un bon exemple.

 

Fa uns mesos el CCBP (Consell Comarcal del Baix Penedès) em va nomenar representant seu a la comissió encarregada d’elaborar el Pla Territorial del Penedès a Barcelona. 

 

Esperem que entre tots els agents interessats (IEP, UEP, ADEG, Fundació Pro-Penedès, consells comarcals de l’Àmbit Penedès, ajuntaments…) es pugui fer un conjunt de xerrades i un procés participatiu per tal de difondre, divulgar i traslladar quins són els reptes més importants pel nostre territori i la nostra gent.

 

Som-hi.

{/payplans}