Vilafranca a la Via Catalana
Raimon Gusi
Penso que..
Aquesta Diada Nacional de Catalunya, l’Onze de Setembre, a les 17.14 hores immortalitzarem el clam pel dret a decidir, per poder votar per la independència en consulta democràtica.
Tots hem de fer possible l’èxit de la cadena humana, la Via Catalana per la Independència del nostre país. Per poder tenir un estat propi català a Europa. Per poder decidir lliurement quin futur volem. Com a poble i com a persones. Cal que tot el tram de Vilafranca i tots els trams del Penedès i Catalunya siguin ben coberts, massivament coberts.
Indubtablement la il·lusió que significa poder construir un país nou amb un estat nou és impactant. Segur que el nou estat català serà molt més dialogant, democràtic, social, avançat i cooperatiu. Segur que serà dels millors d’Europa. Els catalans sempre hem volgut això, anar endavant, progressar, avançar amb transparència, amb seny i en llibertat.
Tots hi hem d’anar. A tots ens interessa poder votar i decidir. Tot demòcrata i ciutadà honrat ha de voler-ho. Democràcia és llibertat. És evident que hi ha diverses opcions, però s’ha de poder participar. Si no, no hi ha més alternativa que la prohibició. I això és regressiu, antidemocràtic i no es justifica sinó per la imposició autoritària del fort sobre el feble, del poderós autocràtic per sobre dels drets dels pobles i dels homes.
Ara toca participar, des de la base, des de la societat civil, dels veïns, dels ciutadans. Convocats per l’Assemblea Nacional Catalana i amb el suport, entre altres, d’Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència hi hem de ser tots. També la bona gent, la militància de base, abnegada i sacrificada, dels partits polítics democràtics i catalanistes. Ja sigui col·lectivament o individualment cal que hi vagin tots. I els sindicats. I les associacions empresarials. I les entitats cíviques, de joventut, de gent gran, culturals i esportives. Tots.
És un poble en marxa. És l’única sortida a la depressió i a la regressió. És la il·lusió pel futur nostre i dels nostres. Dels que vindran. Per un futur millor. I dels que ens precediren, per honorar la seva memòria.
Sabeu quin és el cognom majoritari de Catalunya? És Garcia. Així és. Doncs jo crido a tots els Garcia a participar a fer-se seu ja, definitivament, un país que ja és el seu. I nostre. De tots. Una Catalunya plena i en llibertat és el millor aliat d’una Espanya desvetllada i en progrés, amb reforma agrària i modernitzada, industrialitzada, tecnològicament puntera. Amb qui hem de continuar compartint llengües i nacionalitats, podem fer-ho. Junts en peu d’igualtat i en una autèntica relació de fraternitat dins d’Europa. Col·laborant de tu a tu, d’estat a estat, en objectius comuns cap al món. Culturals, econòmics i de progrés social.
Cal que tot plegat es pugui debatre, i es pugui votar. Per això hi aniré. I per això hi seré aquest dimecres 11 de Setembre. A les 17,14 h, a la rambla de Vilafranca. Com els que seran a Avinyonet, o a Subirats, o a Sant Cugat o a Santa Margarida i els Monjos. O a l’Arc de Berà. O a les Terres de l’Ebre. On sigui.
Un poble s’ha posat en marxa, que la convicció, la raó i la il·lusió ens acompanyin. Bona diada a tothom.
