El noi que somiava amb…
Jaume Mitjans
Quan m’avorreixo molt, per distreure’m una mica i alhora com a repte personal, a vegades senzillament pujo al cotxe i condueixo sense rumb per carreteres comarcals, fins que s’acaba la poca gasolina que acostumo a dur al dipòsit. Llavors, com que el mòbil i els papers de l’assegurança m’obligo a deixar-los a casa, m’he d’espavilar a buscar ajuda establint nous contactes socials, alguns de força interessants. Doncs diumenge passat era un d’aquests dies.Bé, en realitat la meva intenció era anar a passar el matí a la platja però, en veure’m incapaç de trobar-hi aparcament sense haver de pagar, vaig decidir continuar tombant per aquelles revirades carreteres de costa. En una d’aquestes es va parar el meu Audi, afortunadament, a pocs metres del que semblava una antiga masia de pagès restaurada, amb molt bon gust, com a 2a residència de luxe. Com que la via era molt estreta, no em va quedar més opció que empènyer el cotxe fins a la gran esplanada de l’entrada abans de poder trucar al timbre.
Al cap d’una bona estona en surt una jove mulata amb poca roba i aspecte d’acabar-se de llevar, fet que em sorprèn gratament. Veient la seva cara de ‘guiri’ jo ja em presento en anglès i miro d’explicar-li el motiu de la meva inesperada visita, però ella simplement m’invita a passar cap a dins. Continuo parlant mentre la segueixo, embadalit, a través de la mansió, travessant diferents sales i menjadors fins arribar a la cuina, on em serveix un vermut blanc que accepto encantat. Acte seguit, em guia fins a la gran porxada de la façana posterior i descobreixo que no està sola: 4 noies més de pell blanqueta prenen el sol en gandules, a tocar de l’aigua d’una piscina. Resulta que totes són universitàries holandeses que han vingut a passar un mes de vacances i em comenten que estan molt avorrides. I jo penso: què m’heu d’explicar a mi.
De seguida m’hi faig amic, sembla que els he caigut en gràcia, i al 3r Martini ja m’he posat el banyador i jugo a pilota dins la piscina amb les 4 rosses en topless, mentre la mulata prepara el dinar. Quan ens crida a taula procuro ser l’últim a sortir de l’aigua, que un no és de pedra. Mengem i bevem amb alegria fins a mitja tarda, quan 3 d’elles es retiren a dormir una becaina. Als 20 minuts, l’amfitriona i l’altra rossa em proposen d’anar a fer una ‘migdiada’ junts. La hòstia! Avui és el meu dia de sort. Un cop a l’habitació, i a punt d’entrar en matèria, m’informen a traïció que aquest és el 3r estiu que lloguen la casa per guanyar diners fent d’acompanyants de luxe i així pagar-se la universitat. També, que la tarifa bàsica són 500 euros, però que m’ofereixen quedar-m’hi a un 2×1. Tan a prop i alhora tan lluny: a l’únic bitllet que tinc a la cartera només li faltaria un maleït zero. Abans d’acomiadar-me, almenys em van deixar trucar al RACC que, mitja hora més tard, em feia arribar un bidó de benzina. Si arribo a tenir una caixa de llumins…
