Els castells des del balcó…

Fonxo Blanc

Podem establir que el balcó és dels condemnats a voyeurs –per por, per falta de passió, per protocol–
Caldria apuntar-se del pitjor dels sectarismes per no reconèixer que el sant Fèlix d’enguany tindrà la singularitat que al balcó presidirà un alcalde que abans de president del ple en fou dels Castellers de Vilafranca, tret que serà reblat perquè al seu costat també s’haurà de quedar d’espectador implicadíssim el també nou alcalde de Valls, un conspicu camisa rosada de la Vella. Ja als prolegòmens de la Diada de la Bisbal van tenir una bona conversa –que vaig espiar, amb una barreja de recança i ràbia, des de la llotja d’on vaig ser convidat a baixar per una directiva de la Societat, d’aquelles pobrissones que si no castren no se senten que manen. El Pere Regull (salut per al teu pare!) anava de casteller de pinya, mentre que el Nen Batet semblava un indiano ben peixat, amb el seu barret de bona capçada i una camisa d’una blancor lluent de cofoia; complint la promesa de deixar de fer de la Vella quan també actua la Joves seguí la dissortada matinal, de la seva retornada colla, des del terrat on sempre seguim imaginant / recordant l’alcalde Poch, sogre del nostre cap de colla David Miret, al costat del Martí Carnicer triomfant del finançament, del Benet alcalde del Vendrell i del Nin d’Albinyana cap de la intercomarcal de CDC. L’opulent nou alcalde de la Bisbal, una mena de Chaves en versió casolana de secà, ja des de l’any passat que fa ranxo a part al pis superior jeràrquic de l’esmentada Societat, només apta per a autoritats del seguici oficial, dues directives manaires i la premsa acreditada, això sí.

Al Catllar, mancat de camisa perquè no me la va poder portar el segon a pis de quarts del 3 de deu Carles Mata fill (a qui dec el coneixement quan era estudiant Paul Newman a COU 1996-97 del vocable “empollardada”), doncs sí que vaig gaudir de l’hospitalitat de l’alcalde Gavaldà – ara cap de llista de CiU mes alhora dels fundadors del PSC (C) i PSC de la unitat.

Certament, si el Concurs és Pornografia perquè la Diada Nacional Castellera de sant Fèlix és l’Erotisme (Biel & Maixa) també podem establir que el balcó és dels condemnats a voyeurs – per por, per falta de passió, per protocol – mentre que fer els castells a plaça expressa pura carnalitat voluptuosa – ben fusionats fins a fondre-s’hi, suosos, tement el coitus interruptus de la llenya, trempats al so de les gralles, etc., etc.

Els dos batlles nacionalistes del balcó d’aquest sant Fèlix 09 prou que podran contrastar, des de la seva perspectiva tan entesa i en perfecte pla picat, l’estil de muntar pinyes entre Vella i Verds, entre Tradició i Innovació.

Mentre que els amfitrions vilafranquins les portem assajadíssimes, on cada home o noia sap el rol exacte aplicant el plànol per elaborada planificació prèvia, desplegant-se amb ritme i precisió gairebé regular, pautada, la only mascle Vella, com a tràiler de la pel•lícula de la defensa del seus castells tan matussers com èpics al límit, ja hi compta més la massa compactadíssima de coratge de cada camisa que l’organització sincronitzada.

La Vella s’ha fet a cada llar de nissaga castellera mentre que a Cal Figarot forgem els Castellers de Vilafranca?