Tita
Maria Torra
Llarga vida i està en una residència confinada. Carmelita, la petita de dues filles, és la dona més alegre que mai et puguis haver topat, tot i que la vida no sempre li ha donat alegries. Forta i de caràcter (i, com la mare, quasi centenària), de jove deixava una petjada allà on anava. Atractiva i de molt bona planta, sempre s’ha fet mirar. Refugiada a Sant Boi quan hi va haver els bombardejos a Barcelona, recorda la mare tornant en
El contingut sencer només està disponible per a usuaris registrats. Si us plau identifica’t o registra’t.
Has arribat al límit mensual de visualitzacions.
*Subscriu-te gratuïtament
durant un mes.
*Renovació trimestral automàtica a partir del segon mes.
