Le nuove unioni
Michaela de Marchi
Vilafranca
Ha fatto molto rumore questa settimana la legge sulle Unioni Civili tra persone delle stesso sesso, forse perché in Italia nessuno avrebbe mai pensato che sarebbe stata varata. La legge adatta ció che é stato stabilito per le coppie eterosessuali togliendo peró l’obbligo alla fedeltá e l’adozione dei figli. In entrambe le unioni le parti acquistano gli stessi diritti e assumono gli stessi doveri; dall’unione civile deriva l’obbligo reciproco all’assistenza morale e materiale e alla coabitazione. Peró per differenziare l’unione omosessuale da quella eterosessuale é stato tolto l’obbligo alla fedeltá. Tale scelta mi ha lasciata tutto sommato sconcertata, in quanto credo fermamente che per la conservazione e la stabilitá di una societá non possa esistere la bigamia, e soprattutto la bigamia solo per alcuni. Si creerebbe una societá poco duratura e con basi poco solide per la crescita delle future generazioni. Mi trovo d’accordo invece con il veto all’adozione. Nonostante cerchi sempre di ampliare i miei punti di vista non riesco ad appoggiare l’idea che due persone dello stesso sesso possano adottare dei figli. Rischierei di passare per antica ma io sono ancora convinta che la mente e il cuore di un bambino cerchino la dolcezza femminile e l’autoritá maschile. E se questi due fattori vengono cercati sono certamente indispensabili per l’equilibrio psicologico dell’infante, che privato di una delle due parti ne sentirebbe certamente la mancanza. Differenziare questo tipo di unioni dalle unioni tradizionali vuol dire discriminare gli individui in contraddizione a quanto detto nella Dichiarazione Universale dei Diritti Umani. Ma per una volta, non si potrebbe passare sopra le questioni di etica se dall’altra parte c’é un bambino?
TRADUCCIÓ EN CATALÀ
S’ha parlat molt aquesta setmana sobre la llei dels matrimonis civils entre persones del mateix sexe, potser perquè a Itàlia, ningú hagués pensat mai que es podria parlar del tema. La llei adopta el que s’ha establert per les parelles heterosexuals treient però, dos punts: l’obligatorietat a la fidelitat i l’adopció de fills. En tots dos casos, les parts tenen els mateixos drets i assumeixen els mateixos deures; també en el matrimoni civil hi ha una obligació mútua a la asistencia moral i material i a la convivència. Peró per diferenciar l’unió homosexual de la eterosexual, s’ha tret l’obligació a la fidelitat. Aquesta opció m’ha sorprès bastant, perqué crec fermament que per la conservació i l’ estabilitat d’ una societat, no pot existir la bigàmia i sobretot, la bigàmia només per algunes persones. Es crearía una societat poc duradora i amb bases poc solides pel creixement de les futures generacions. Estic d’acord amb la prohibició a la adopció. Encara que intenti sempre d’ampliar els meus punts de vista, discrepo de l’idea que dues persones del mateix sexe puguin adoptar fills. M’arriscaria de passar per antiga, peró, jo encara estic convençuda que la ment i el cor d’un nen busquin la tendresa femenina i la autoritat masculina. I si aquests dos factors es busquen vol dir que son de veritat imprescindibles per l’equilibri psicologic de l’infant, que trobaría a faltar una d’aquestes dues parts en una parella de pares homosexuals. Diferenciar aquest tipus de matrimonis dels matrimonis tradicionals vol dir discriminar les persones, i aixó es contradictori amb el que es diu en la Declaració Universal dels Drets Humans. Però per a una vegada, no es podría passar de l’etica si de l’altra part hi ha un nen?
