Pa i circ, encara avui
Jordi Parellada
Cada quatre anys, el Mundial de futbol té una capacitat gairebé miraculosa: durant unes setmanes sembla que el món s’aturi. Tot gira al voltant d’una pilota. Les converses són sobre alineacions, gols, àrbitres i polèmiques –només cal veure un tal “M. Rajoy” fent articles. Els informatius hi dediquen minuts i minuts, les xarxes bullen i els bars s’omplen de pantalles. El futbol esdevé el centre de tot.
Què deixem de fer o de mirar?
Que no se m’entengui malament. El futbol és un gran espectacle, una passió compartida per molta gent i una eina d’integració i de cohesió social. El problema no és el futbol, sinó que acaba tapant allò que realment ens hauria de preocupar.
S’han aturat les guerres d’Ucraïna o del Pròxim Orient?
Malauradament, no. Només han desaparegut dels titulars. Les decisions que afecten el nostre dia a dia passen gairebé desapercebudes i altres problemes, com la crisi climàtica o l’encariment del cost de la vida, queden relegats a un segon terme.
Sabem que l’atenció de la gent és limitada: els mitjans prioritzen allò que genera audiència, i això fa que altres qüestions perdin visibilitat. Un gran esdeveniment esportiu atrau més mirades que qualsevol debat polític o social, recentment amb el Tour o la Fórmula 1. Quan tothom està pendent d’un partit, hi ha moltes altres coses que passen sense fer gaire soroll.
No és cap invent dels nostres dies
Els romans ja ho practicaven fa més de dos mil anys. El poeta Juvenal ho va resumir amb una expressió que ha arribat fins als nostres dies: panem et circenses, pa i circ. Mentre el poble tenia menjar i espectacles, era molt més fàcil governar sense gaire qüestionaments. Avui el circ ja no és al Colosseu; entra cada dia a casa nostra per la televisió, el mòbil o les xarxes socials. I massa sovint continua fent la mateixa funció.
El futbol ha d’entretenir, emocionar i fer vibrar. Però mai no hauria de servir perquè deixéssim de veure les injustícies, els conflictes o les decisions que marcaran el nostre futur. Quan l’àrbitre xiula el final del partit, la realitat continua. I aquesta sí que no admet pròrrogues.
Llegir per pensar i decidir
Això ens dona context, ens ajuda a construir una opinió pròpia i ens fa més crítics davant del que veiem. Només així podem decidir amb criteri i no deixar-nos arrossegar pel soroll.
