Turisme caldejat
Daniel García Peris
L’inici de l’estiu tornarà a arribar acompanyat de temperatures extraordinàriament elevades. Fa temps que les onades de calor han deixat de ser una excepció per convertir-se en un element habitual de la Mediterrània. Catalunya encadena anys especialment càlids i les previsions dels experts indiquen que aquesta tendència continuarà. Davant d’aquest escenari, el model turístic que coneixem necessita adaptacions profundes.
El principal atractiu de moltes destinacions catalanes continua sent el clima. Ara bé, si els termòmetres superen reiteradament els 35 graus i les nits tropicals i tòrrides impedeixen descansar, la calor deixa de ser un reclam per convertir-se en una molèstia. Passejar per nuclis històrics, practicar senderisme o gaudir d’activitats a l’aire lliure esdevé cada vegada més difícil durant les hores centrals del dia.
La situació afecta especialment territoris com el Penedès, que aposten per l’enoturisme i les experiències vinculades al paisatge. Els estius extrems condicionen tant el confort dels visitants com els mateixos conreus. La verema s’avança progressivament, els episodis de sequera es repeteixen cada cop més sovint i els riscos d’incendi forestal formen part del dia a dia estival.
Aquestes afectacions al litoral són encara més perilloses. El Mediterrani s’escalfa a un ritme superior al d’altres mars del món. Les màximes de rècord enregistrades durant els últims anys provoquen alteracions en els ecosistemes marins i degraden hàbitats tan valuosos com les praderies de posidònia. La pèrdua de biodiversitat perjudica també l’atractiu ambiental de les nostres costes.
A escala global, la reaparició del fenomen d’El Niño durant els pròxims mesos genera una preocupació afegida. Tot i que els seus efectes directes sobre Catalunya són limitats, contribueix a un augment de la temperatura mitjana mundial i a intensificar fenòmens meteorològics extrems en nombroses regions del planeta.
El sector turístic català ha demostrat històricament una gran capacitat d’adaptació. Tanmateix, els reptes actuals van més enllà de la promoció o de les infraestructures. Cal repensar horaris, activitats, espais públics i fins i tot la distribució de la temporada turística. El canvi climàtic és ja un factor que condiciona i obliga a redefinir l’activitat turística.
