Salut mental
Maite Colomer
Segons l’OMS, parlar de salut és parlar de salut física, mental i social. No hi ha salut si una de les tres està malalta.
La nostra societat sempre ha tingut molta cura de la salut física; ja de petits, qualsevol símptoma de febre o dolor físic ens ha portat al metge, però la salut mental i social no tenen la mateixa consideració.
Des de la psicologia fa anys que s’està divulgant la relació entre física, química i emocions. S’ha demostrat que les emocions no són només sentiments abstractes, sinó que en la seva base rauen processos biològics i fisiològics. Per tant, la salut física, la mental i, també, la social estan estretament lligades, i no podem concebre’n una sense considerar les altres.
Cal que tinguem cura de la nostra salut mental, igual com la tenim de la nostra salut física.
Hem d’aprendre a parlar dels nostres sentiments; ser capaços d’expressar com ens sentim és un senyal de fortalesa i seguretat i no de debilitat, com ens ha fet creure fins ara la societat.
També es molt important ser una persona activa; fer exercici millora l’estat d’ànim i redueix l’estrès i l’ansietat. La nostra dieta també és important, ha de ser equilibrada.
Per altra banda, els humans som éssers socials i ens cal mantenir relacions amb altres persones i trobar i fer alguna activitat que ens agradi, la que sigui, però que permeti un temps d’evasió dels maldecaps diaris.
Si aconseguim prendre consciència de les nostres emocions i estat d’ànim, notarem de seguida quan la salut mental no és l’adequada i podrem demanar ajuda abans que el problema sigui massa greu. Igual que demanem ajuda per qualsevol problema físic, també necessitem demanar ajuda per un de psicològic, per petit que sigui.
