“L’hoquei patins m’ho ha donat tot, fins i tot conèixer la meva dona”
Entrevista a Aleix Esteller, jugador del Club Esportiu Noia i que es retira a final d’aquesta temporada
Aleix Esteller és un dels jugadors referents del món de l’hoquei patins. Porta 20 temporades consecutives al Club Esportiu Noia i ara, amb 39 anys, ha anunciat que a final de temporada es retira. És un d’aquells exemples cada cop més difícils de trobar a l’esport d’elit del ‘One man club’ (jugador d’un sol club) i forma part d’una generació de llegendes com Jordi Bargalló, Pedro Gil o Sergi Fernández que, de mica en mica, han decidit apartar-se de les pistes en els darrers anys. La seva primera temporada a les files del CE Noia va ser la 2007/2008 i, des d’aleshores, no ha faltat a la cita anual a l’Ateneu. Amb el conjunt cavista ha guanyat una Copa de la CERS (2014), una Copa del Rei (2008) i una Copa Continental (2015) com a títols més destacats. Els últims anys també ha viscut moments àlgids com la disputa, la passada temporada, de la Final a 4 de la Champions League a Matosinhos o el subcampionat de lliga de la campanya 2023/2024.
Què t’ha fet decidir a retirar-te aquesta temporada?
Ho tenia meditat des de feia temps. L’any passat m’ho vaig estar plantejant, però volia afrontar una temporada gaudint del fet de saber que era la darrera, i per això vaig decidir seguir un any més. Estic aprofitant cada partit i cada moment de manera molt intensa.
Què t’emportes del CE Noia i de l’hoquei en patins en general?
L’hoquei patins m’ho ha donat tot, fins i tot l’oportunitat de conèixer la meva dona i formar una família. També m’ha donat amics i sensacions. Al Club Esportiu Noia sempre m’he sentit molt valorat, des del primer fins al darrer dia, i estic molt agraït al club.
Mai has valorat l’opció de marxar?
Doncs no. A l’Ateneu ho he tingut sempre tot i sí que és veritat que en altres clubs i potser en altres països hauria pogut viure experiències personals i esportives interessants i enriquidores, però aquesta opció ja me l’han donat a Sant Sadurní. Fora de l’hoquei ja ha pogut gaudir d’aquestes experiències.
Potser han faltat més títols?
Pel que fa a títols, els èxits no han estat gaire freqüents en tots aquests anys, però em quedo amb tots els que he aconseguit i també amb la Final a 4 de la Champions League de la temporada passada o amb el subcampionat de lliga de la campanya 23/24, dues fites que van costar molt de fer realitat també. I, sobretot, em quedo amb el fet d’haver recuperat l’ambient d’hoquei patins a Sant Sadurní d’Anoia en els últims anys.
A què atribueixes aquesta recuperació de l’ambient d’hoquei al poble?
Hi ha diferents factors que ho expliquen. El CE Noia ha treballat molt bé com a club en els últims anys i aquest fet, sumat als bons resultats esportius, expliquen aquesta revifada. Estic molt satisfet d’haver-ho viscut en primera persona
L’hoquei patins està perdent molts referents en els últims anys, amb les retirades de jugadors com Jordi Bargalló o Pedro Gil i ara la teva o la de Sergi Fernández…..
És cert que una generació de jugadors històrics ha anat plegant o ho farà aviat. Els que marxem tenim el repte d’involucrar-nos en la base i treballar perquè els més petits vegin els beneficis i les satisfaccions que té l’esport i, en aquest cas, l’hoquei patins. S’està perdent una mica el valor del treball i del sacrifici i cal que, en la mesura del possible, nosaltres treballem per revertir-ho.
Per cert, alguns rumors et situen com a futur entrenador del CE Noia de cara a la propera temporada….
Soc un home de club i a llarg termini no és pas una qüestió que descarti. Ara com ara, però, només estic centrat en la recta final d’aquesta temporada i a aconseguir els objectius que ens hem marcat.
Doncs parlem d’aquesta temporada. Com veus les opcions del Noia a la lliga?
Quedar entre els quatre primers de la fase regular ja és molt complicat, però aquesta temporada no crec que el factor de quedar entre els quatre primers sigui tan important. Hi ha molta més igualtat que uns anys enrere i qualsevol equip pot donar la sorpresa. El que tinc clar és que ningú vol tenir el Noia com a rival al play-off.
La Copa del Rei va deixar una sensació amarga?
Ens va saber molt greu perdre als quarts de final, perquè la Copa ens va acabar passant massa de pressa i no la vàrem poder gaudir de la manera que hauríem volgut, però són coses que passen al món de l’esport.
