“Treballem per trobar solucions als PFAS, agents contaminants molt persistents”
Entrevista al penedesenc Jan-Max Arana Juvé, enginyer ambiental mànager de projectes d’una empresa consultora a Copenhaguen
Nascut a Vilafranca del Penedès l’any 1996 i resident a Gelida fins a la vintena d’anys, aquest penedesenc llicenciat en Química a l’IQS de Barcelona i doctor en Enginyeria Ambiental viu i treballa des de l’any 2020 a Copenhaguen, la capital de Dinamarca, on és el mànager de projectes d’una empresa consultora en temes mediambientals i industrials d’aigua i farmacèutica, NIRAS, que dona feina a unes 3.000 persones. Apassionat dels reptes científics i d’enginyeria, la trajectòria de Jan-Max Arana, que abans d’anar a Dinamarca va treballar als Emirats Àrabs i també ha investigat als Estats Units, compta amb una llarga experiència en el desenvolupament tècnic i estratègic de projectes per impulsar solucions sostenibles amb impacte real en el tractament de l’aigua i diversos materials.
Arana ha publicat diversos treballs i articles científics sobre els PFAS, uns components químics sintètics ‘eternament’ contaminants presents en sòls i l’aigua, però que s’utilitzen des de la dècada dels anys 1940 per diverses propietats, com a repeŀlents precisament de l’aigua i del greix. D’aquests components sobre els quals es va especialitzar Arana i que la Unió Europea ha volgut regular amb més rigor que mai des del gener passat n’hem parlat per a aquesta entrevista.
Què són els PFAS?
Uns agents contaminants que la humanitat coneix des de fa dècades i el primer cas d’èxit de l’aplicació dels quals va ser el tefló per a les paelles antiadherents, per exemple. Són superresistents i això fa que tinguis unes propietats increïbles, com l’antiadherència, la resistència a la temperatura, la impermeabilitat…
Sembla contradictori que contaminin i els considerem beneficiosos…
Ha passat en molts casos al llarg de la història, com el petroli, els pesticides i un llarg etcètera… Les propietats dels PFAS els fan aplicables a molts tipus de productes del nostre dia a dia. El tefló, els envasos per conservar la temperatura, l’escuma dels bombers per apagar focs en són uns pocs exemples…
L’aigua conté PFAS?
Sí, i l’objectiu és trobar tecnologies per extraure’ls i destruir-los; perquè, esclar, no n’hi ha prou amb ‘separar-los’ de l’aigua si aquests contaminants poden estar en el medi ambient milers d’anys. El que passa és que son tan persistents que és molt difícil trobar aquelles tecnologies que realment siguin efectives a l’hora de destruir-los i que no creïn problemes associats.
Trobo un contrasentit voler destruir-los i, alhora, fabricar-ne per a paelles…
Per això se n’està regulant la presència i se’n debat l’ús mentre s’investiguen alternatives sostenibles.
Per exemple, aplicar energia solar en comptes de cremar combustible fòssil?
Exacte. La meva recerca es focalitza a tractar els PFAS que ja són al medi ambient, però una de les vies d’investigació és crear molècules substitutives. Hi ha molta recerca que és prometedora en aquest sentit. Un debat existent és quin és l’ús essencial dels PFAS, perquè quan el tinguem clar sabrem quines aplicacions necessiten realment una substitució.
Quin seria el punt de partida?
Una opció pot ser centrar-se, per exemple, en quines són les aplicacions que afecten directament la salut de les persones. Els PFAS són beneficiosos en certs dispositius mèdics i intervencions quirúrgiques, però també són aplicables en semiconductors per a telèfons o per a ordinadors més potents.
Estan prou regulats, els PFAS?
La nova directiva europea de l’aigua s’enfoca més en la necessitat que les plantes de tractament els redueixin de l’aigua que consumim.
Estem lluny de trobar-hi una solució definitiva?
Estic molt content de la investigació que hem fet i ara s’ha avançat molt respecte de quan vaig començar. Per exemple, al nostre grup de recerca estem en la fase de comprovació en el desenvolupament de materials semblants als filtres de carbó actiu però amb una funció dual; o sigui, que treuen els PFAS de l’aigua i després els destrueixen.
Encara no s’aplica a la pràctica?
No, però a la nostra empresa seleccionem les tecnologies que sí que són al mercat i dissenyem tractaments perquè els nostres clients o les plantes de tractament d’aigua s’assegurin que aquesta és bona i segura per al consum humà.
Quants tipus de PFAS hi ha?
Moltíssims; parlem d’unes 15.000 molècules, i cadascuna amb unes característiques i comportaments diferents.
Caram!
Depenen molt de la definició del que és un PFAS segons l’organisme que agafem, però caldria per establir aquesta definició no tant focalitzar-nos en la química d’aquestes molècules, sinó entendre la seva persistència ambiental. La característica que uneix els PFAS és que són molècules superpersistents.
És optimista sobre el futur ambiental del planeta?
Som més conscients de les limitacions ambientals que fa unes generacions, és indubtable, però també crec que encara hi ha camí per recórrer.
Què és el que l’apassiona o el motiva més del seu dia a dia a la feina?
Cada projecte és diferent i el tema de l’aigua i el medi ambient el trobo fascinant. Em motiva coŀlaborar, posar un petit gra de sorra personal, per reduir la contaminació. A més, en aquest món tan canviant has d’estar contínuament atent a nous invents i nous productes que potser poden ser millors que els que vas aplicar fa només tres mesos.
