Joan Ríos presenta aquest divendres la seva segona novel·la ‘Llum d’aigua’
L’acte tindrà lloc a les 7 del vespre al Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
Joan Ríos i Rallé presenta avui, a les 7 del vespre al Consell Comarcal de l’Alt Penedès, la seva segona novel·la, Llum d’aigua (Stonberg Editorial). És una obra que ens porta a la Vall Fosca i a un moment clau de la història del Pirineu, amb la construcció de la primera gran central hidroelèctrica de Catalunya. El llibre combina història, paisatge i vida quotidiana per explicar com l’arribada de l’electricitat va transformar una vall de muntanya i la seva gent. La seva primera novel·la va ser el 2019, publicant 30 d’agost (Stonberg Editorial).
Com va néixer la idea d’escriure aquesta novel·la?
Des de molt petit, sempre he anat a la Vall Fosca. El meu pare era un enamorat d’aquesta vall, i ja amb la meva mare hi anaven a estiuejar. Fins i tot, es van fer una casa al poble de Capdella, i jo he mamat la Vall Fosca de tota la vida. El meu pare tenia el bon vici d’anar a caminar per les muntanyes i ell em va encomanar recórrer tota la vall, els seus rius i tots els seus estanys. Quan era jove gaudia de tot això i sempre havia sentit el fet curiós que els estanys estiguessin connectats i que la seva aigua anés a parar tota a l’estany Gento i d’aquí a la central. Sempre m’havia preguntat com ho havien fet, tot això. Llavors va arribar un punt que em vaig començar a documentar, a parlar amb gent de la vall que podien recordar alguna anècdota d’aquella època, i vaig pensar que el moment de la construcció de la primera central hidroelèctrica de Catalunya eren uns fets molt importants, segurament desconeguts per la majoria de la gent, i se’m va acudir que la millor manera d’explicar-ho podia ser a través d’una novel·la.
El títol del llibre és molt evocador. Què simbolitza per tu Llum d’aigua?
Per mi és un viatge que neix als estanys, a més de 2.000 metres, amb aquella aigua que recorre tot el seu camí fins a arribar a la central de Capdella per construir la llum i la força que va a parar a tots els pobles, a totes les cases, a totes les fàbriques de la Catalunya d’aquella època. La llum que encén, podríem dir, la majoria de la Catalunya d’aquell temps.
Hi ha algun personatge que representa especialment l’esperit d’aquella època?
Sí, més d’un. Un especialment, inventat del tot, el padrí Quim, un home gran que s’ho mira tot des d’una roca que hi ha molt propera a casa seva, al poble de Capdella. Des d’allà s’albira tota la Vall Fosca, i en primer pla veu la central de Capdella. És un home ja gran, jubilat, que cada dia se’n va a aquella pedra i des d’allà observa com van evolucionant totes les obres. Una persona que es mostra crítica en totes aquestes obres. Des del seu personatge intento explicar el vessant de la gent, què és el que pensen i com ho veuen la gent de la vall.
Què et va sorprendre quan et vas documentar sobre la construcció d’aquesta central hidroelèctrica?
Hi ha conceptes molt tècnics, i jo no soc ni enginyer ni historiador, per tant, vaig haver d’aprendre molt, sobretot intentar comprendre bé tot el que se m’explicava allà, però també vaig tenir la gran sort de parlar amb una persona com és el Joan Gaspar, un enginyer que va estar treballant a la central de Sallent, construïda als anys setanta, que em va explicar i em va ajudar a entendre’ls.
Com va canviar aquell projecte la vida de la gent de la vall?
Molt. Imagina’t l’any 1912, amb una vall totalment verge, totalment desconnectada de la resta del món, que no tenia carreteres per anar enlloc, que només hi havia camins de ferradura per anar a la Pobla de Segur, el lloc més proper, o per l’altra vall cap a Boí, camins de muntanya; estaven totalment aïllats, i de cop i volta es presenten més de 3.000 homes, i el primer que fan en tres mesos és construir una carretera de 30 quilòmetres. A partir d’aquí, maquinària, tecnologia, noves cultures, nous pensaments, nous idiomes… Tot això va ser com una bomba d’esglai envers la tranquil·litat que hi regnava.
Fins a quin punt la novel·la es basa en fets reals?
L’excusa és explicar tot el procés de la construcció d’una central que va arribar a tenir cinc generadors, però que en la realitat només se’n van posar en funcionament quatre. N’explico els primers dos anys, des del 1912 al 1914, fins a la inauguració dels dos primers generadors. I això són els fets reals. A partir d’aquí hi ha una trama lògicament inventada, amb uns personatges principals i uns de secundaris que creen una subtrama lligada entre si. Per exemple, el tema de la vaga que acaben fent els treballadors és un fet que va existir. Va ser la primera vaga que va venir en aquells anys i realment això és un fet històric.
Quant temps vas trigar a escriure la novel·la?
D’entrada vaig estar més de dos anys documentant-me. I després he estat al voltant de tres anys i escaig per fer-ne la versió definitiva. Tenia un mestre que em guiava per on havia d’anar, i vaig arribar a fer-ne set o vuit versions diferents fins que la definitiva ja la vaig portar a l’editorial.
Quina va ser la part més complicada, més difícil d’escriure, per tu?
Doncs, explicar d’una manera amena els temes tecnològics, perquè al lector no se li faci feixuc ni complicat. Penso que ho he aconseguit, perquè si jo, que no en tinc ni idea, entre cometes, vaig arribar a entendre-ho, em sembla que diria que ho he aconseguit.
I què t’agradaria que el lector sentís quan acabi de llegir la teva novel·la?
Que el cuc aquell que portem alguns de la història, de voler conèixer fets històrics, que se’ls hagi despertat del tot i que això els cridi la curiositat de conèixer la Vall Fosca, de trepitjar-la i fins i tot de visitar el Museu Hidroelèctric de Capdella i anar a caminar per aquelles muntanyes i veure aquells estanys i captar la imatge que jo intento expressar en aquest llibre.
