“Els homes del temps no som infaŀlibles, els errors hi continuaran sent, però menys”
Entrevistem l’home del temps de TV3, Francesc Mauri.
Francesc Mauri Domènech (Barcelona, 1966). Llicenciat en Geografia, especialitzat en climatologia per la Universitat de Barcelona, va començar la seva carrera professional als 18 anys a Catalunya Ràdio i poc després es va incorporar a Televisió de Catalunya (TV3) l’any 1988, amb la qual ha estat vinculat de manera continuada. És una de les cares més reconegudes del Temps a TV3, amb gairebé 40 anys d’experiència fent cròniques meteorològiques i presentant la informació del temps als Telenotícies i altres espais relacionats. Membre del Consell Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya, ha mantingut una llarga implicació divulgativa sobre qüestions relacionades amb el canvi climàtic, especialment a través de la seva obra i en entrevistes públiques. La seva trajectòria als mitjans ha estat tan significativa que s’ha convertit en un dels meteoròlegs més emblemàtics de Catalunya. La setmana passada va ser a Vilafranca per participar en el ‘Tast d’Idees’ que organitza l’Ajuntament al voltant del canvi climàtic.
Com afecta el canvi climàtic el nostre territori?
De manera contundent i notable. Afecta el Penedès, l’agricultura, el litoral marítim, perquè s’està menjant les costes; hi ha repercussió amb el recurs hídric, amb els boscos, en el moviment d’importacions i exportacions; en definitiva, el canvi climàtic ens afecta absolutament en tots els àmbits.
La societat està prou conscienciada de la gravetat del canvi climàtic?
No. Una part importantíssima de la societat, diria que majoritària, no entén que el problema principal que tenim, el causant número u d’aquest mal, és la crema de petroli, gas i carbó, els tres combustibles fòssils que permeten la vida al planeta en forma d’energia. Això ens ha portat cap a aquest carreró sense sortida. En el cas de Catalunya, ens condiciona clarament, perquè som desgraciats, energèticament parlant, perquè no hem tingut mai petroli, gas ni carbó. Això és una hipoteca bestial, que fa moltes dècades que dura. Ara tenim una oportunitat única, que és l’electrificació, perquè la ciència només coneix aquest camí per substituir els combustibles fòssils, i si no ho fem aviat i de forma massiva, les coses aniran pel pedregar.
Cada vegada sentim més a parlar de fenòmens extrems.
Perquè hi ha més energia; és a dir, com més temperatura, la física ens diu que els sistemes de borrasca són més forts, més energètics. Per tant, fenòmens que abans ja hi eren, d’aiguats, de grans nevades, fins i tot, de temporals, de ventades, tot això s’extrema.
Es poden predir amb antelació?
Fenòmens extrems com huracans, aiguats, onades de calor, onades de fred, cada vegada tenim més eines per predir-los amb més facilitat. Això sí, no som infaŀlibles, per tant, els errors hi continuen sent, hi seran sempre, però van a menys.
Quin paper tenen els satèŀlits en la meteorologia?
Tenen un paper vigilant, evidentment, i, sobretot, enriquidor pel que fa a la informació. Abans la cobertura era, podríem dir, pel broc gros o immens, i ara és molt fina gràcies als satèŀlits.
Què ha canviat en la manera de comunicar des que vas començar?
El fil principal és el mateix, perquè si una cosa tenen TV3 i Catalunya Ràdio és que sempre han apostat per una meteorologia feta per gent a la secció del Temps, que hi entenem. En d’altres, en algunes no hi és. I fins i tot no fa gaires anys hi havia models publicitaris o periodistes que després s’especialitzaven. Les eines amb radars, amb satèŀlits, amb moltes més dades, fins i tot amb la inteŀligència artificial, tot això ens dona molta més potència i precisió.
De la teva llarga carrera, quin és el moment que t’ha impactat més?
En tinc molts, perquè he anat a inundacions, he estat en nevades molt fortes, però el moment que m’ha impactat més és molt recent. Em refereixo a la dana de València. Tenint eines per avisar la població, eines per minimitzar el mal, la tragèdia de 230 persones mortes per la inoperància d’un centre d’emergències, això no ho havia vist en tota la meva carrera. Es poden fer coses malament, hi pot haver errors, però no prendre decisions, això jo no ho havia vist mai.
Per què vas decidir dedicar-te a la meteorologia?
Podria dir que va ser per casualitat. M’agradava el temps, tot i que sempre pensava que m’havia de dedicar a alguna feina de les habituals, com ara químic, biòleg o metge, però no tenia les coses clares. El maig del 1985, sense tenir decidit què faria, al Museu de la Ciència vaig fer un curs amb l’Alfred Rodríguez Picó. Aquell estiu em va sortir l’oportunitat de fer una petita substitució a Catalunya Ràdio i allà va començar el meu viacrucis, en aquella època lògica, de no tenir vacances, cobrir tots els forats de caps de setmana, etc., i fins avui.
